Estructura d'Organització Oberta

Publicat el 30/03/2009 - Banc Comú

BCC Ask Questions
L'organització de Banc Comú de Coneixements (BCC) s'inspira en el model de producció coordinada col·lectiva pròpia del programari lliure. Busca aplicar les dinàmiques de cooperació, documentació del procés i responsabilitat distribuïda entre els membres que participen a un projecte cultural. Si comparem l'estructura clàssica de l'organització oberta respecte la tancada trobarem les diferències que esmentem tot seguit.

El tipus d'estructura en les organitzacions obertes tendeix a ser horitzontal, tot i que amb  regles pactades i assumides pels que hi participen. El tipus d'estructura en les organitzacions tancades tendeix a ser jeràrquica. Per altra banda, en el cas de l'organització tancada, els agents creadors són un grup reduït d'experts i, en canvi, en les obertes, són grups amplis que canvien amb freqüència i no tenen coneixements tan especialitzats. L'evolució del tipus d'estructura, en el cas de la tancada, és controlable. Pel contrari, en l'estructura oberta, és contínua i indefinida.
 
El punt fort de l'estructura oberta és la seva facilitat d'adaptació davant dels canvis i el cost distribuït de la seva progressiva construcció entre els membres, a diferència de l'estructura tancada, amb un cost elevat que és assumit per pocs agents i amb una difícil adaptació.


Xarxa de col·laboradors
 
La participació a Banc Comú de Coneixements és oberta. Han hagut dos tipus de participació: formar part de l'organització (estructura) o generar ofertes i demandes de coneixements (continguts). Als participants que van involucrar-se en l'estructura de BCC se'ls va anomenar Col·laboradors / Accionistes i als participants que van donar coneixements se'ls va anomenar Experts / Donants.
 
La separació entre estructura i contingut (Col·laboradors i Donants) no va ser intencionada en cap moment, sinó que va configurar-se progressivament a partir de l'interès de les persones que van formar part del projecte. Així, aquells membres que en un inici van apropar-se oferint coneixements, van acabar implicats en el treball estructural de BCC, sense materialitzar les seves ofertes en les trobades. Per altra banda, tots els Col·laboradors van assistir a les activitats que van desenvolupar-se. També van proposar noves activitats i van recomanar a d'altres Accionistes. Els Col·laboradors van ser essencials per configurar la primera xarxa d'Accionistes. Aquesta primera xarxa va estar basada en les xarxes personals, on el nivell de confiança és alt.


S'han observat diferents tipus de motivació entre els Col·laboradors en quant a la seva participació en la primera versió del projecte inicial (2006. Barcelona) :
 
1. Aprenentatge. Participar en un procés d'organització o de producció cultural independent però lligada a una institució de prestigi, com ara el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (organització acollidora).
 
2. Tenir accés lliure a un espai físic per reunir-se. En nombroses ocasions els col·laboradors van queixar-se dels pocs espais públics a Barcelona on poder auto-organitzar activitats, o senzillament reunir-se amb persones que comparteixen els mateixos interessos. Afirmaven, especialment en el cas de la gent més jove, que les úniques alternatives han estat els centres culturals ocupats.

3. Trobar grups de recerca i innovació cultural. En ocasions, la vessant burocràtica i críptica de la Universitat o d'altres espais de formació i recerca de la ciutat, motiva que moltes persones cerquin altres llocs en els quals s'acullin iniciatives més arriscades, a la vegada que flexibles.

4. Motius ideològics. La majoria dels col·laboradors comparteixen una tendència crítica respecte del sistema consolidat, tant a nivell cultural com a nivell social i econòmic.

5. Motius professionals. En alguns casos, els Col·laboradors consideraven Banc Comú de Coneixements com una oportunitat per obtenir experiència que després podria aplicar-se en el seu context professional. En altres, els Col·laboradors van participar en el projecte com a via d'escapament a l'avorriment i el desencant dels seus llocs de treball (especialment, això succeïa en persones relacionades amb el món de la comunicació i la publicitat).

Un aspecte interessant que s'ha desenvolupat a Banc Comú de Coneixements han estat els tallers d'auto-formació. Els Col·laboradors s'organitzen en petits grups segons interessos o capacitats comunes. Aquests grups de treball van anomenar-se Cèl·lules. A mida que les funcions de les Cèl·lules anaven sofisticant-se, van plantejar-se tallers o sessions temàtiques per als Col·laboradors on es convidaven persones experimentades en els àmbits on les cèl·lules estaven treballant.

Va destacar, entre els tallers d'auto-formació, aquell impartit per la Sara Sanjurjo, responsable de Comunicació Pública en la Plataforma Nunca Mais de Barcelona, qui va desenvolupar una sessió intensiva amb la cèl·lula de comunicació.
Pàgina: 1
Amb el suport de :
Platoniq

BCC Ask Questions

La participació a Banc Comú de Coneixements és oberta. Hi ha dos tipus de participació: formar part de l'organització (estructura) o generar ofertes i demandes de coneixements (continguts). Als participants que s'involucren en l'estructura de BCC se'ls anomena Col·laboradors Accionistes, i a aquells que donen coneixements se'ls anomena Experts Donants. Foto: Una donant a Lisboa.

MÉS MEDIA: