LETSystems i Open Money

Publicat el 02/12/2008 - Experiències

Co-aprenentatge, Economia distribuïda, Jocs, P2P, Aprenentatge cooperatiu, Monedes complementàries

Contribuïdors: Michael Linton, Open Money

Michael Linton
Platoniq entrevista Michael Linton (1)



1. En la nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements, els jocs col·lectius contribueixen a que les presentacions siguin idònies per ensenyar una idea particular. I encara que LETSplay és força diferent dels jocs d'ordinador actuals, utilitza el format "joc" com un vehicle per difondre certes idees i crear consciència sobre la realitat econòmica del propi usuari / jugador. Podeu parlar-nos dels vostres objectius amb aquesta estratègia en particular i la vostra pròpia percepció d'aquest format com a mitjà?

Al principi del desenvolupament i la propagació de LETSystems, i també de les monedes comunitàries (CC - Community Currencies) i d'Open Money, vam observar que la gent era molt cautelosa al principi, igual que quan els joves obren el seu primer compte bancari. Normalment fan falta mesos, de vegades anys, perquè un nou compte de LETS enregistri la seva primera operació. I aquesta es porta a terme, en general, només per una petita quantitat. No obstant això, un joc de simulació dóna llibertat als jugadors per portar a terme negocis imaginaris entre ells, el seu aprenentatge pot ser molt més ràpid i variat. Es tracta d'un procés de grup agradable en el qual els jugadors aprenen els uns dels altres.

A LETSplay no hi ha competició amb guanyadors i perdedors. És una experiència d'aprenentatge cooperatiu que, després, és altament gratificant. Les eleccions dels jugadors no són exigents o variades: els resultats són els mateixos, sense que importi la seva manera de jugar individualment.

Potser la primera vegada que jugues a LETSplay és com la primera vegada que toques el violí: més per familiaritzar-te amb l'instrument que per produir música. Es tracta d'anar per les diferents propostes per tal de veure en què consisteixen. És com fer un vol de prova amb un pilot abans de volar sol. És simplement investigació intel·ligent.

LETSplay proporciona als jugadors la base perquè puguin examinar les preguntes. De fet, perquè siguin capaços de donar-se compte de quines preguntes importen, i puguin veure quines qüestions (que haurien considerat com a crítiques), en realitat, no tenen importància.

El joc, sobre tot la versió en línia, és també un mitjà per propagar el meme (idea virus) Open Money. Per tal que qualsevol meme pugui circular, la transmissió ha de ser petita, ràpida i senzilla. LETSplay és fàcil i fins i tot divertit, necessita poca explicació per part del transmissor i poca comprensió per part del receptor. Una invitació típica hauria d'incloure alguna o totes les frases següents:

Avís - No vull explicar la proposta d'Open Money - Crec que la simulació de LETSplay és una descripció útil - Un joc en línia complet hauria de prendre'ns una hora en total, repartida en unes quantes hores, dies o setmanes, tal i com nosaltres ho decidim - Al menys, saps si hauràs de buscar més entre les assegurances Open Money - Et recomano que li donis una oportunitat - Truca'm (o truca'ls a ells) si tens qualsevol pregunta o suggeriment.

Aquest meme no explica de cap manera què és Open Money, és aquí on la comunicació falla gairebé sempre. Només és una invitació, transmesa a través de la credibilitat del recomanador. La comunicació és només d'intenció, no de contingut.

LETSplay no és en si mateix una explicació d'Open Money, o un intent de representar exactament l'ús de les CC (monedes comunitàries). El joc simplement demostra com dos tipus de diners (un dels quals és de subministrament limitat i l'altre, obert) es comporten de forma diferent i donen lloc a diferents resultats. El joc és només un començament perquè l'usuari entengui, però és un començament en la direcció correcta, molt millor que qualsevol altre inici des d'una base errònia, sense que importi com sigui aquest d'atractiu o persuasiu.

I si 1 jugador de cada 10 considera que val la pena enviar la invitació a 10 o més persones, i així successivament, llavors el creixement és potencialment endogen. Passa el mateix si 1 de cada 100 convida a d'altres 100. Estem desenvolupant incentius ètics -i NO màrqueting de multinivell- per tal de millorar aquests números.

La imminent sortida al mercat del programari Open Money (llegiu més endavant) afegirà rellevància al joc LETSplay, i viceversa.


2. Quins altres mitjans de comunicació "alternatius" heu utilitzat, o considerat utilitzar, per a LETS i d'altres projectes?

La pàgina web ha estat el nostre principal canal durant anys, però també tenim la intenció d'utilitzar-ne d'altres, per exemple: impresos com a Lulu, flash com a YouTube, xarxa social com a Facebook, explicació com a Common Craft... També blogging, podcasting, indymedia, pel·lícules... Tots aquests canals requereixen de recursos i necessiten un manteniment i un desenvolupament continuats i, en aquest moment, no podem dedicar-nos a cap d'aquests mitjans. El màrqueting viral continua sent el nucli de la nostra política, i els jocs virtuals a nivell mundial, com ara 2nd Life, són una perspectiva immediata.


3. Si haguéssiu de pensar en una versió offline de LETSplay, com l'idearíeu?

LETSplay fou originalment dissenyat per ser una aplicació offline. En l'any 1986, Vancouver va acollir l'EXPO'86. Durant mesos, milers i milers de persones van passar dies vagant per un enorme recinte firal i fent cua als pavellons més populars. El nostre pla era vendre diàriament un periòdic amb informació actualitzada de l'EXPO i amb el joc LETSplay a la contraportada i així atreure a centenars, potser milers de jugadors cada dia. Però no vam trobar finançament. Altres formats que vam esbossar llavors incloïen insercions a un diari, un joc per telèfon per a emissores de ràdio, i una versió adequada a una oficina de treball.


4. El joc requereix d'un nombre mínim d'usuaris / jugadors per tal que funcioni i sigui més entretingut, fet que, en si mateix, és un bon exemple de la idea de les CC i altres models econòmics. Com és de gran la comunitat d'usuaris de LETSplay? Quina és la seva taxa de creixement aproximada?

A partir del 2007, zero i zero. En unes poques setmanes, la presentació al mercat del programari d'Open Money es veurà suportada per una re-introducció paral·lela del joc LETSplay, i les taxes de creixement seran (potencialment) exponencials.

Un joc de grup, sigui en línia o cara a cara, pot donar-se amb 6 jugadors, però comença a funcionar correctament amb 10-12 o més usuaris jugant en, més o menys, el mateix nivell. Una persona pot unir-se al joc, però haurà de jugar en el mateix nivell que la majoria de jugadors.


5. A més de LETSplay, heu treballat durant gairebé 2 dècades sobre el concepte de les CC a diferents entorns i contextos (l'experiència de Japó, les targetes intel·ligents (smart cards) a Canadà, Cybercredits, i probablement altres exemples que no coneixem). Quina d'aquestes experiències va demostrar ser més eficaç a l'hora de comunicar i estendre les CC? Per què?

De fet, cap d'elles ha assolit (encara) aquest mèrit, tal i com demostra el progrés des del 1983 fins avui. El resultat es manté: paradigma dominant 100% - Open Money 0%. Cap de les barreres significatives ha estat traspassada, tots els avenços han sigut breus i auto-curatius.

Continua a la pàgina 2

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

Open Money Podcast

Michael Linton, creador del mític banc de temps LETSystems en els anys 80, dedica un dels seus podcasts a contestar en directe a les preguntes de Platoniq sobre la realitat dels sistemes de monedes alternatives actuals.

MÉS MEDIA: