MetaReciclagem

Publicat el 20/11/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PRe-apropiació tecnològicaTICsDesenvolupament socialCreació de xarxesTreball en xarxaProsumidorsReciclatgeProgramari lliure

Contribuïdors: MetaReciclagem, Felipe Fonseca

Relacionat amb: Moderació Col·lectiva

MetaReciclagem

Ve de la pàgina 1



9. Explica com participa la comunitat local en la conducció de l'avenç del projecte.

MetaReciclagem és una comunitat desterritorialitzada, que promou l'apropiació de les TICs en diversos escenaris. Tot allò que hem aconseguit fins ara ha estat gràcies a l'esforç professional o voluntari d'aquestes gairebé 60 persones. Independentment de qualsevol altra cosa, continuarem desenvolupant la tecnologia social.


10. És especialment adequada la tecnologia escollida per tal de cobrir les necessitats de la comunitat que l'utilitza? Presenteu detalls sobre si ha estat especialment adaptada a les necessitats de la comunitat o si és innovadora pel que fa a la seva aplicació en comparació amb altres projectes de connectivitat.

No només adaptada, sinó també adaptable. El fet que treballem amb programari lliure i el fet d'estimular la gent a tractar les computadores com si fossin artesania, com a peces intercanviables, corrobora la perspectiva d'adaptabilitat de la tecnologia. Des d'alteracions en la interfície dels administradors de finestres, reflectint el fet que la metàfora de l'escriptori no significa res en el context brasiler, fins l'ús de sistemes de gestió de continguts basats en el gust per la xerrada que tenen les cultures populars brasileres, busquem l'adaptabilitat en cadascun dels casos.


11. De quina manera s'aconsegueixen el maquinari, el programari i el suport tecnològic?
 
Només utilitzem programari lliure, cosa que garanteix la flexibilitat, l'escalabilitat i l'economia que necessitem. El maquinari prové de fonts diverses, des de donacions particulars fins a empreses o institucions governamentals que canvien el seu parc tecnològic. Durant els últims dos anys i mig, van ser gairebé mil ordinadors rebuts i redistribuïts. El suport tecnològic ve dels propis col·laboradors de MetaReciclagem.


12. Quin programari lliure utilitza el projecte?

Tal i com hem esmentat, només utilitzem programari lliure als terminals d'accés (linux, openoffice.org, firefox, gaim), així com als servidors (linux, apache, php, mysql, python, icecast) i a les estacions de producció de mitjans (jackd, ardour, audacity, hydrogen, rezound, kino, cinelerra).


13. Hi ha un pla de sostenibilitat ambiental per al projecte? Si és així, descriviu-lo breument.

Estendre la vida útil dels equipaments tecnològics i enfocar els recursos no utilitzats envers el reciclatge efectiu a una empresa idònia (a7.com.br) són mesures directes i efectives, ja que redueixen l'impacte ambiental de les deixalles tecnològiques (e-waste).


14. L'experiència del projecte City of Knowledge a Pipa és un dels exemples més significatius d'interacció entre iniciatives socials col·lectives i l'acadèmia. Podeu explicar quelcom sobre aquest cas concret i sobre la seva repercussió?
 
El projecte "City of Knowledge" de la Universitat de Sao Paulo va arribar l'any 2003 a Pipa a través del professor Gilson Schwartz (*).

Pipa és un paradís a la platja, al nord-est de Brasil, que en els anys 70 fou un lloc molt popular entre la comunitat hippie, ja que la terra era barata. Diuen que s'havia desenvolupat de manera espontània una economia informal d'intercanvi: les persones canviaven peix per mandioca, cervesa per mongetes... Quan el Dr. Schwartz va assabentar-se'n, va pensar que seria una excel·lent oportunitat per crear una moneda paral·lela. Va arribar-hi amb tota l'arrogància acadèmica i va començar un projecte "amb el suport de la Universitat més important de Brasil" per tal d'implementar els Garatuís. Segons Gilson Schwartz, estaven organitzant una xarxa a Pipa. En realitat, dels 450.000 reals del pressupost (uns 174.000 €), només 17.000 (uns 6.500 €) van destinar-se realment a Pipa, la majoria per pagar al propi investigador de la USP. El problema va ser que part de la població va començar a acceptar els Garatuís i a guardar-los a casa, i al cap d'un any ja ningú els acceptava, de manera que moltes famílies havien acumulat moneda que no valia res. El resultat és la frase que pot llegir-se al post d'Indymedia: "cuidado, doutor, estas jurado de morte por estas bandas do país... " ("ves amb compte, doctor, estàs amenaçat de mort per aquests indrets...").





(*) "Gilson Schwartz, professor d'Economia de la Informació i Nous Mitjans de la USP, diu que el model del coneixement encara està sent definit, però que ja compta amb el suport del Ministeri d'Educació. "El coneixement és un actiu que circularà i que forma part d'un programa que es recolza sobre un trípode: la moneda complementària, el coneixement i els mitjans digitals." La circulació del coneixement inclourà persones residents a l'exterior. Schwartz en dóna exemples. Algú a Noruega podrà comprar per 10 "coneixements", a través de l'Internet, amb la seva targeta de crèdit, una melodia de mòbil amb sons de batuque, o un anglès podrà comprar fotografies de nois nedant a la costa brasilera. La venda estarà certificada per l'Institut Nacional de Tecnologia de la Informació, òrgan vinculat a la Casa Civil, i l'aplicació dels recursos estarà supervisada per la USP. La Universitat ja està implantant, des de finals de l'últim any, un projecte que inclou l'emissió de moneda complementària – el Garatuí – per tal de promoure l'economia a la platja de Pipa, a 87 quilòmetres al sud de Natal, a Rio Grande do Norte. La Caixa Econòmica Federal (CEF) va posar en marxa els Garatuís a partir de dues aportacions, una de R$15.000 al desembre, i una altra de R$50.000, més recent, per formar el "banc central" de la platja de Pipa. Dataprev en va donar cinc ordinadors. Els habitants, uns 4.000, i l'Ajuntament del municipi de Tibaú do Sul, al qual pertany Pipa, està discutint qui anirà a treballar al banc central." [Extret del document oficial procedent de la Controladoria General del Municipi de Rio de Janeiro, organisme que té com a funcions principals exercir el control comptable, financer, pressupostari, operatiu i patrimonial de les entitats de l'Administració local.]



(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.
Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

MetaReciclagem

El projecte MetaReciclagem, com a xarxa descentralitzada, treballa amb diverses comunitats arreu de Brasil, afegides al voltant "d'espores" (centres de metarreciclatge) i "conecTAZes" (projectes que es beneficien de tecnologia reapropiada). Fotos: Bailux.

MÉS MEDIA: