BANC COMÚ DE CONEIXEMENTS A L'IES ANTONIO DOMÍNGUEZ ORTIZ DE SEVILLA

Publicat el 05/05/2009 - Experiències

Co-aprenentatgeAuto-organitzacióCompartir recursosComunitats / XarxesFent analògic allò digitalAprenentatge cooperatiuEducació / FormacióDesenvolupament socialTreball en xarxa

Contribuïdors: Platoniq

Relacionat amb: Què és Banc Comú de Coneixements

BCC CÈL·LULES

Ve de la pàgina 1


La Jenny estudia 4rt d'ESO i és una de les alumnes que forma part del grup motor, en el qual hi participa molt activament, dins la cèl·lula de comunicació que està dinamitzant el BCC arreu del centre. A la magnífica disposició de la Jenny se sumen tots els alumnes del grup motor per tal "d'expandir l'intercanvi de coneixements". En Cortés (l'actitud inicial del qual va ser de cert rebuig perquè deia que no entenia els conceptes teòrics del projecte) ha posat tota la seva intenció en demostrar que les seves qualitats de "relacions públiques" (tal i com ell mateix es defineix) són molt vàlides per posar en contacte ofertes i demandes de coneixements.

Ens ha sorprès la serietat del treball del Raúl, la forma en què s'ha responsabilitzat de les sortides del grup a les classes d'altres companys, la manera en què ha fet de productor-regidor de cada presentació del projecte, sempre atent al seu rellotge i al següent punt del guió. En Joaquín ha estat molt convençut i segur de si mateix presentant el projecte a mig matí a una classe de 3er d'ESO, mentre que la Jessi repartia post-its verds i roses tot animant als alumnes perquè escriguessin què podien ensenyar i què volien aprendre. Aquests són només alguns exemples, segur que demà sorgiran noves històries amb en Francisco, l'Antonio, l'Isaac, l'Aurori, l'Alejandro, la Rocío...

El treball d'avui ha estat molt ben organitzat pels participants del taller. Els temps, molt marcats; les tasques, molt definides; el guió, molt treballat; tots els materials i necessitats, a punt. No obstant, com a paradoxa, és el dia que més em costa fer una crònica del que hem viscut. La il·lusió, la motivació, els somriures i el bon ambient són sensacions molt difícils de trasmetre. Però també les històries personals de professors i alumnes, les reflexions i converses creuades o les tensions (que també es produeixen) i crítiques a la metodologia. Tot això intensificat pels canvis que s'han produït en els alumnes. Canvis que es basen exclusivament en la motivació i el procés d'aprenentatge a través de la comunicació amb l'altre.

(...) És possible mantenir el mateix nivell de treball si el projecte s'allarga o s'integra a la pròpia dinàmica del centre? És la motivació la clau per entendre que l'esforç és un ingredient més del procés d'aprenentatge? Quines eines poden utilitzar els professors per comunicar-se i motivar més i millor als seus alumnes? Com evitar aquesta sensació de distanciamient amb bona part de l'alumnat durant la resta de l'any? (...)


Quarta sessió (dijous, 19 març 2009)
(Versió completa aquí)

Després de preparar tots els materials i d'una visita prèvia per escollir quin seria el nostre lloc, sortim de l'institut cap al mercat de "Las 3.000 Viviendas", amb la idea "d'expandir" el Banc envers el barri. Els materials per a la nostra visita al mercat van ser taula i cadires per muntar la paradeta, cartells per fer-la atractiva i identificable, un megàfon, cartró-ploma per enganxar les ofertes i demandes, post-its i bolígrafs. I una cosa més: molta il·lusió per part de tots.

Al mercat, centenars de persones venen avui fruites, verdures, calçat, roba, material de ferreteria, CDs i d'altres complements. La idea del grup motor era introduir-se en aquest ambient i incloure-hi, com una "mercaderia" més, l'intercanvi de coneixements. De nou la metodologia seria la mateixa: post-its de colors perquè qualsevol veí digués què volia aprendre i què podia ensenyar. (...)

Alguns alumnes del grup tenen família al mercat i van ser ells els que van calmar el recel inicial de la gent. Van explicar el projecte, qui érem i què preteníem fer. (...) Una de les parades de venda de calçat ens va cedir un lloc per col·locar la nostra particular paradeta. Els grups van disgregar-se i el mercat va seguir la seva vida d'intercanvi constant. Havien acceptat un nou gènere, menys tangible: l'intercanvi d'idees.

(...) Un dels problemes més importants del barri és l'absentisme escolar. Al mercat vam veure a diversos alumnes que havien d'estar a l'institut. Ara és difícil valorar-ho, però pot ser que el fet de que aquests nois (i els seus pares) vegin allà la campanya d'escolarització i un grup d'estudiants treballant d'aquesta manera, els porti a pensar que potser estigui bé passar-s'hi més sovint per l'escola. (...) Però el més important de la jornada al barri va ser la "lluentor als ulls de la gent" en veure que, tot i que normalment escoltem tot el contrari, potser la nostra juventut no estigui tan malament. Potser calgui escoltar-los perquè tenen alguna cosa a dir-nos. És possible que nosaltres tinguem quelcom positiu i valuós que ensenyar-los. (...)


Cinquena sessió (divendres, 20 març 2009)
(Versió completa aquí).

(...) Avui hem portat a terme un mercat d'intercanvi de coneixements al propi institut, que s'ha traslladat pel pati, la pista de basquetbol, el gimnàs, l'aula de música, la classe de 3er d'ESO i el hall de l'institut, un mercat ambulant que s'ha acabat amb un dinar a la cafeteria del propi centre amb tots els participants. (...) S'han aplicat les matemàtiques, la física, la música, la mecànica o l'educació física a les ofertes i demandes de coneixements que els buscadors han trobat al llarg de tota la setmana dins i fora del centre. Aquestes ofertes i demandes han estat el resultat d'un sondeig que ha valorat què interessa aprendre i ensenyar en un acte de reciprocitat, sense més avaluació que la del criteri de cadascun dels participants i l'experiència, el procés.

Ha estat una catarsi per a tots els participants, una jornada preparada pel grup motor per aprendre i jugar, organitzada perquè tota la comunitat educativa gaudeixi d'allò que hauria de significar la paraula educar. (...) I el més interessant és que s'han enfortit vincles, s'han generat noves comunitats d'interessos, allò intercanviat no ha estat tan important com els actors de l'intercanvi.

El grup dinamitzador, dividit en les cèl·lules, va anunciar al hall de l'institut un cronograma de quan i on es produirien els intercanvis:
  • Com netejar el carburador d'una moto (pati d'entrada). La Inma, una professora molt activa durant tot el procés, volia aprendre com netejar el carburador de la seva moto, una Vespino que va cedir per fer l'activitat. Pràcticament tot l'institut va quedar-se per veure com el Manuel explicava com fer-ho. La Inma va emportar-se la seva moto, no només amb el carburador net, sinó també amb els pilots intermitents arreglats. El Manuel al principi va mostrar-se reaci a participar, però va adonar-se que els seus coneixements de mecànica eren valorats i que podia aplicar-los a l'institut.
  • Què és Tuenti (àula d'informàtica). En Cristian és un noi de 14 anys que està dins l'Aula d'Acollida després de diversos anys d'absentisme escolar. (...) Va oferir els seus coneixements sobre Tuenti, una xarxa social molt utilitzada pels joves: va explicar com crear-hi un compte, com compartir imatges, vídeos i comentaris. (...) Aquesta xarxa social parteix d'una filosofia similar a la de BCC, en la qual compartir coneixements i recursos és bàsic.
  • Arts marcials i filosofia (gimnàs a l'exterior). En Roberto és el Cap d'Estudis de l'institut, és professor de Filosofia i, a més, va ser campió de Karate d'Andalusia. La seva oferta per al mercat va ser ensenyar a aplicar la filosofia del karate a la nostra vida. (...) L'Isaac, alumne i membre del grup motor, va complementar la teoria amb una classe de boxa tailandesa.
  • Matemàtiques i física aplicades al basquetbol (canxa de basquetbol). Dos professors de l'institut van competir per veure qui era capaç d'aplicar les matemàtiques i la física al basquetbol de manera més atractiva per als participants. Vam aprendre com formular matemàticament els rebots d'una pilota i per què l'altura del bot va reduint-se a mida que es repeteix aquest fenomen i, des de la física, com es comporten els moviments rectilinis i parabòlics de la pilota en ser llançada des de la línia de llençaments lliures, tot tenint en compte espai, temps i velocitat.
  • Com aprendre a tocar instruments musicals i crear ritmes (aula de música). El ritme escollit pel professor de música perquè tots poguéssim aprendre va ser el compàs de la "bulería". Vam provar amb les palmes, la caixa, la guitarra i la bateria. (...) Vam acabar amb una batucada en la qual van sortir panderetes, tambors, campanetes, etc.

Finalment, ens vam reunir tots els participants en un dinar d'ambient molt íntim. Per a aquells que siguin molt curiosos, hi ha vídeos que donen testimoni d'alguns dels moments més emotius. (...) Hem posat en marxa una experiència pilot que ens ha resultat renovadora, refrescant. Hi ha moltes coses sobre les quals reflexionar, pensar i escriure.
Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

BCC CÈL·LULES

La Cèl·lula Audiovisual documenta les accions i expresa, a través d'spots o vídeos informatius curts, les idees que vinguin del grup de comunicació. Utilitzen les càmeres de vídeo i foto dels seus propis mòbils. (...) Per a la realització de l'spot, cal treballar un guió tècnic, definir quins són los plans que filmarem i quin material és necessari però, sobre tot, pensar què volem explicar i com ho farem.

MÉS MEDIA: