Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 5



10. La nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements és òbviament diferent, per abast, contingut i objectius, però de la mateixa manera que una xarxa d'intercanvi, es basa en una forma alternativa de permuta. Quins aspectes en comú i incompatibilitats creus que poden existir entre una xarxa d'intercanvi com les d'Argentina i una iniciativa d'intercanvi de coneixements?
 
Com he aclarit anteriorment, la nostra primera xarxa institucional fou d'intercanvi de coneixements, cap al 1996! Per descomptat, no havia la tecnologia de la que disposem avui, i el públic objectiu era molt focalitzat, però una de les lliçons que vam aprendre va ser que el problema clau de l'intercanvi de coneixements era garantir la qualitat d'allò que es transmetia, més enllà de la intenció de reconèixer com a valuós el coneixement dels altres. En la meva opinió, aquest problema persisteix com a crític en les iniciatives de tipus BCC i ho veiem clarament a Wikipedia o a les wikis especialitzades. El que més m'entusiasma del projecte BCC és la inclusió digital, radicalització de la democràcia, tal i com proposa la moneda social per la seva inclusió, primer al mercat, després a la política.
 
En quant a la comparació de xarxes d'intercanvi / BCC, haig de dir-te que ambdós són P2P! Freqüentment, quan parlo sobre economia solidària, mantinc que el comerç més just és aquell que existeix entre prosumidors d'una xarxa d'intercanvi: allà no hi ha preu, sinó valor, i tot val! Recordo anècdotes fabuloses de l'apogeu de les xarxes d'intercanvi, quan prestava les meves "reserves" en crèdits sense papers ni testimonis, ni interès, per descomptat, ja que la funció d'aquells papers de colors era permetre l'intercanvi... Altra dada que em sembla interessant és que durant els últims dos anys he tornat a la docència universitària de grau en la carrera de Ciències de la Comunicació, assignatura Taller d'Introducció a la Telemàtica, Informàtica i Processament de Dades, amb un programa molt sociològic tot i el títol, i un dels temes que tractem a fons és el moviment de programari lliure, "open source" i el P2P. Tot això s'amalgama aquí.


11. Durant la teva trajectòria has tingut contacte i experiència amb diferents formes d'intercanvi, organitzades i gestionades de forma diferent. Hi ha un model concret que creguis que funciona millor que altres? Per què?
 
Com he dit abans, el millor model és aquell que respon a les expectatives dels usuaris. Llavors, jo-usuària, sóc també jo-promotora i et diria que el model pel qual actualment aposto és aquell que INVENTA i REINVENTA permanentment com incloure a la gent en la responsabilitat per un món més just i més equitatiu, a més d'un món simplement possible per als nostres néts. RES D'AIXÒ ESTÀ GARANTIT AVUI. Cal anar contra la corrent, però sense anar contra la corrent... S'entén? Com fer que la gent tingui ganes de fer alguna cosa més? Com fer que la gent comprengui que, junt amb els altres, allò complex és més fàcil i més ric?

No es tracta, doncs, de xarxes d'intercanvi: es tracta de xarxes d'intercanvi per canviar el món, per incloure en comptes d'excloure...

Si haig d'escollir un model que funcionà, escolleixo el Banc Palmas: veig que van estar treballant totes aquestes qüestions, potser sense formular-les d'aquesta manera. Jo mateixa vaig participar en alguna d'aquestes etapes, així, sense saber què anava a fer amb aquella població que no coneixia, que havia d'atreure per una proposta que semblava una bogeria! UNA MONEDA FETA PER ELLS MATEIXOS! Recordo que vaig començar cantant un cànon que se'm dóna molt bé, amb el fet afegit que era en castellà i havia persones que no sabien llegir i escriure: "El gall pintà, s'adormí i aquell matí no cantà..." Me'l varen recordar fa poc, quan ens vam tornar a veure per avençar en el tema construcció de ciutadania. Crec que d'això es tracta. Com instrumentar? Tenir un pla del qual partir, tenir el valor per desmuntar-lo i tornar-lo a muntar com faci falta. APRENDRE A ESTIMAR LA INCERTESA.

 
12. Donat l'abast que té en aquest moment la xarxa d'intercanvi, és visible que ja està lluny de ser només una utopia. Tot i això, creus que podria ser finalment absorbida pel sistema? Com veus o pre-visualitzes la convivència entre tots dos sistemes?

Suposo que ha quedat clar que, en la meva visió d'avui, les xarxes d'intercanvi són només un instrument d'inclusió, de cultiu del paradigma de l'abundància: seran solidàries, democràtiques, constructores de present i futur per a tots o... no seran res! Com Nietzsche, només crec en un Déu que balla. Aquesta és l'aposta del Projecte Colibrí, que té etapes quasi òbvies, com ara activar els recursos / talents locals, promoure crèdits solidaris, monedes socials després i processos de co-gestió amb l'Estat, per tal de construir aquella ciutadania activa i no ploramiques que necessitem, però que està fundat en algunes observacions que hem sintetitzat després de molts anys de treball i investigació en l'entorn social:
• els jocs de poder esterilitzen els grups;
• l'única escassetat real és la de les nostres categories mentals per a observar el món;
• cadascun es creu responsable de la seva part, però aquesta mai no és tan gran com per explicar perquè les coses van tan malament...

La forma de treballar les diferents etapes del projecte és dissenyar eines d'intervenció en les quals es comprovin permanentment les idees-clau que sustenten el Projecte:
• el poder és un joc inevitable, permanent, necessari i creatiu;
• el planeta Terra és abundant: suficient per alimentar tots els seus habitants en condicions de dignitat i en harmonia amb la natura;
• cadascun de nosaltres és responsable de la seva part escollida i també del tot.

Per descomptat, l'Internet, "l'open source" i les P2P tenen molt a veure amb tot això.


13. Quin consell donaries a algú que volgués posar en marxa un Banc Comú de Coneixements?

Doncs que ho faci, perquè el necessitem urgentment! Que publiqui els seus resultats, que tingui en compte els èxits i fracassos, perquè s'aprèn d'ambdós. Que demani ajuda o inspiració a altres que ja ho hagin fet, però, principalment, que aprengui a SER GRUP, a ESCOLTAR als seus iguals i desiguals, perquè és aquí que s'hi troba la riquesa i la possibilitat de descobrir noves formes d'inclusió, el nostre tema crític!



(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.
Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: