MobilEDUCATION

Publicat el 28/11/2008 - Experiències

Co-aprenentatgeComunitats / XarxesRe-apropiació tecnològicaTICsFent analògic allò digitalCreació de xarxesTelecomunicacionsWeb 2.0

Contribuïdors: Teemu Leinonen

BCC Polígon Sud, Sevilla

Ve de la pàgina 1


Crec que obrir la xarxa a petits participants també millorarà la privacitat, ja que no estarem lligats a un proveïdor de serveis. No obstant, el món dels mòbils és cada cop més semblant al d'Internet, i hem de ser-ne conscients. Als mòbils es donen els mateixos problemes que es donen al Web.  

Per tant, no m'agradaria veure que en un futur els alumnes estudiaran sobre serveis proveïts per Nokia, Google, Vodafone, Yahoo o Facebook, al menys no si el model de negoci de servei d'aquestes companyies no canvia.


8. L'm-learning ha guanyat impuls amb l'anunci del projecte Un Portàtil Per a Cada Nen. Tenint en compte el vostre extens coneixement sobre el tema, quins altres esdeveniments podeu preveure en el futur pròxim? Hi ha algun gran avenç tecnològic que penseu que jugarà un paper clau en l'evolució de l'intercanvi de coneixements en els mòbils?

Crec que podríem fer un millor treball cercant solucions senzilles i emocionant-nos menys amb la tecnologia. La ràdio està bé. La ràdio comunitària és fantàstica. La TV està bé. La TV comunitària és magnífica.

També hauríem de veure que la tecnologia informàtica pot funcionar molt bé amb la "vella tecnologia". Ja podem afegir el nostre telefon a la nostra tele. Per què no utilitzar els telèfons per distribuir materials de vídeo didàctics per a estudiants i mostrar-los amb els aparells de televisió que estan gairebé a tot arreu?

També podem utilitzar altaveus per emetre "ràdio per a mòbils" a espais públics. Podem demanar a la gent que escriguin o que enregistrin les seves pròpies notícies amb la seva veu.


9. De quina manera creieu que les tecnologies mòbils podrien utilitzar-se en un context com el de Banc Comú de Coneixements (és a dir, una plataforma no fixada i canviant en la qual la gent amb tot tipus d'experiències es reuneix per intercanviar coneixements)?

Crec que podríeu utilitzar la telefonia mòbil de moltes maneres: des de "grups de treball mòbils" a documentar les sessions. La gent també podria utilitzar els seus telèfons per documentar els seus propis "coneixements": explicar una història o enregistrar un vídeo i després compartir-lo o intercanviar-lo amb altres persones. Podria ser una mena de mercat de puces del coneixement.


10. Podeu parlar-nos del projecte LeMill? Quina és exactament la vostra participació? Partint d'allò que hem vist (no l'hem provat personalment), sembla una plataforma molt interessant. Per què creieu que ha tingut tant d'èxit als països d'Europa de l'Est (especialment a Estònia)?

LeMill és part del projecte europeu Calibrate, en el qual el meu grup ha estat responsable del disseny i desenvolupament del projecte LeMill.

Una raó és el fet que al projecte hi ha socis d'Europa de l'Est. Per altra banda, els països amb idiomes minoritaris estan més oberts a experimentar amb aquest tipus de formes alternatives de producció de materials didàctics en el seu propi idioma. Fer llibres escolars senzillament no és un negoci en un mercat tan petit i això deixa espai als enfocaments alternatius. Com passa a Estònia, les habilitats en TICs dels professors i de la població general estan a un nivell molt alt.

Sembla que els professors en aquests països de l'Est estan disposats a difondre la seva experiència per mitjà de la producció de contingut per a LeMill i poder mostrar-lo després al seu currículum. És senyal de ser un bon professor.


11. Com diu la gent de l'School of Everything (Escola de Tot), "El nostre actual sistema d'ensenyament va ser dissenyat en l'època victoriana per tal de capacitar la gent per treballar a la fàbrica. Avui, no obstant, vivim en un món molt diferent. I necessitem un nou enteniment de l'aprenentatge que s'adeqüi a ell". I encara, tot i que hi ha iniciatives com el projecte Calibrate, molts països europeus (Espanya, per exemple) mantenen una concepció molt poc oberta de les estratègies educatives, l'intercanvi de coneixements i el paper dels professors en general. Quins punts clau creieu que haurien de canviar-se per tal de millorar aquestes pràctiques?

Una gran pregunta, estem parlant de globalització, de les TICs i de l'educació. Crec que les coses estan anat a poc a poc envers la direcció correcta. S'hauria de donar especial importància a: (1) els professors, (2) els alumnes, i (3) el sistema en global.

En primer lloc, crec que les TICs a les escoles finlandeses no juguen en absolut un paper molt important. Potser aquest fet (no donar a les TICs un paper central) és la pràctica més paradoxal de l'ús les TICs a les escoles finlandeses. No obstant, si que prestem molta atenció als "entorns d'aprenentatge", en un sentit ampli.

En finlandès, tenim un proverbi que diu que hom pot ser un bon servent, però no un bon mestre ("hyvä renki, huono isäntä ") (*). Per exemple, podem dir que "el foc és un bon servent, però un mal mestre". La majoria dels educadors a Finlàndia veuen les TICs com un servent que ha de servir a la tasca principal: ajudar als estudiants a aprendre. Les TICs són un instrument, ni més ni menys.

No obstant això, és cert que el sistema educatiu finlandès es classifica als estudis del PISA (Programa per a l'Assessorament Internacional de l'Estudiant) de l'OCDE com un dels millors del món. Per tant, si l'ús de les TICs a les escoles no és el factor que fa que el sistema educatiu finlandès tingui èxit, quins són els factors?

Tres coses. Tenir cura de: (1) els professors, (2) els alumnes, i (3) el sistema en global. Permeteu-me que ho expliqui.

(1) El benestar dels professors prové de la qualitat de la formació dels docents, de sous decents, del respecte social per la professió, de la possibilitat de desenvolupament professional i del benestar dels seus alumnes.

(2) El benestar dels alumnes consisteix en atenció sanitària bàsica, àpats a l'escola gratuïts i saludables, classes reduïdes, que el professor se centri en el nen, i el benestar dels seus mestres.

(3) Tot el sistema funciona bé quan dóna suport al desenvolupament pedagògic continuat i al desenvolupament de les organitzacions, quan està obert a la crítica i disposat a buscar solucions als problemes reconeguts, i quan els seus actors (docents i alumnes) estan bé.

Conclusió: potser hi ha un sistema educatiu mundial sense un sol ordinador o eina de TICs. Els ordinadors no tenen cura dels professores, dels alumnes o del sistema en global. No és una solució adequada al problema.

En canvi, hi ha moltes raons per utilitzar les TICs al sistema educatiu.

(3) A tots els nivells (nacional, local, escolar), els ordinadors són excel·lents eines per recopilar i analitzar dades sobre el benestar dels professors, alumnes i tot el sistema. Es paga suficientment als professors? Quants alumnes hi ha a cada aula? Etcètera. A l'hora de treballar amb aquestes dades, els ordinadors i les xarxes proporcionen una gran ajuda.

(2) Entre els professors, les TICs es poden utilitzar per a la formació del personal docent, el seu desenvolupament professional, i per construir connexions i xarxes del tipus "mestre a mestre", "mestre a pares", "mestre a les autoritats"... Totes elles augmentarien el benestar dels professors. Aquest tipus de connexions és possible si s'ha implantat una infraestructura bàsica de TICs (connexió a Internet a la sala de professors de l'escola o a les seves llars) i se'ls dóna l'oportunitat als professors perquè utilitzin les eines (encoratjant-los i donant-los suport).

(1) Entre els alumnes, les TICs poden ser utilitzades per donar-los veu, per ajudar-los a documentar el seu procés d'aprenentatge i així puguin reflexionar sobre ell, i per construir connexions i xarxes del tipus "alumne a alumne", "alumne a professor", "alumne a pares", "alumne a les autoritats"... Tot això és part de l'enfocament centrat en el nen i augmentarà el benestar dels alumnes. Aquest tipus d'ús de les TICs també és fàcil de portar a terme si n'hi ha una infraestructura de fàcil accés a l'Internet per als alumnes de manera continuada, i si són encoratjats a utilitzar-la amb aquests fins.

Senzill. Fàcil. Ràpid, no.



(*) No estic massa segur de si aquest proverbi és d'origen finlandès. Probablement no. De totes maneres, como que s'utilitza sovint, a Finlàndia ha esdevingut una mena de "propietat cultural" (no obstant, comú). Un bon exemple de globalització positiva.



(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.
Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

BCC Polígon Sud, Sevilla

Platoniq portà a terme al març de 2009 una experiència pilot de Banc Comú de Coneixements a l'Institut d'Educació Secundària Antonio Domínguez Ortiz, localitzat al Polígon Sudr de Sevilla, també conegut com Las 3.000 Viviendas.

MÉS MEDIA: