MobilEDUCATION

Publicat el 28/11/2008 - Experiències

Co-aprenentatgeComunitats / XarxesRe-apropiació tecnològicaTICsFent analògic allò digitalCreació de xarxesTelecomunicacionsWeb 2.0

Contribuïdors: Teemu Leinonen

BCC Polígon Sud, Sevilla
Platoniq entrevista a Teemu Leinonen (1)


    
1. Els projectes relacionats amb l'm-learning (aprenentatge amb mòbils), como ara MobilED, ShareIdeas i d'altres, estan funcionant en un territori gairebé inexplorat, ja que les tecnologies de la comunicació mòbil evolucionen avui cada poques setmanes o mesos. Heu fet algun estudi previ sobre empreses similars a la vostra abans d'iniciar el vostre projecte o us heu estimat més centrar-vos en aquesta particular realitat?

En la nostra pràctica d'investigació tenim diversos escenaris: investigació contextual, disseny participatiu, disseny del producte i implementació de programari i / o de sistemes socials / tecnològics com a hipòtesi. El procés és reiteratiu i entenem que, en les etapes posteriors del procés, sempre tindrem un enteniment més gran dels temes i les activitats que són centrals en les etapes anteriors.

Durant la investigació contextual fem "benchmarking", ens familiaritzem amb investigacions prèvies i, en definitiva, mirem de fer un mapa de l'entorn. També observem la gent amb la qual col·laborem i treballem amb "grups de no discussió": gent que ja és "experta" en les pràctiques socials que estem tractant. L'objectiu és entendre el terreny i definir els reptes de disseny.

Al camp de l'm-learning hem estat actius des del 1999, però encara no hem publicat res al respecte.


2. Podeu parlar-nos de les experiències amb MobilED KIT i MobilED SERVER? Al vostre lloc web destaqueu que l'èxit del projecte KIT no és res més que una hipòtesi. Com funciona? Creieu que podria millorar-se? Per què?

Correcte. KIT és una hipòtesi i també ho és MobilED SERVER, encara que és un prototip que funciona. De fet, també estem construint un prototip de capsa KIT a Sudàfrica, però encara no l'hem acabat.

Crec que KIT és una bona idea. No obstant, ha de ser d'una manera que les comunitats puguin construir-lo per si mateixes. La meva idea és que ha de ser molt senzill i fàcil de muntar a partir dels materials locals, i els manuals han d'estar disponibles en línia per tal que es puguin imprimir i afegir-los al KIT.

MobilED SERVER és una prova d'un prototip-concepte. Nosaltres (o algú) hauríem de continuar desenvolupant el programari per tal que sigui fàcil d'instal·lar i configurar. Encara hi ha moltes petites coses que no funcionen.


3. Què en fa del projecte Àudio Enciclopèdia? Podeu descriure l'abast, els objectius i els resultats d'aquesta iniciativa fins ara?

Hem passat de la idea d'Àudio Enciclopèdia a voler desenvolupar MobilED perquè estigui més centrat en ser un servidor de notícies i d'informació comunitària, una mena de ràdio comunitària mòbil en la qual la gent pugui afegir les seves pròpies notícies, anuncis classificats, etc. Estem escrivint un document sobre aquesta idea i esperem tenir-lo enllestit a principis de l'any vinent.
 
No obstant, en algunes parts del món hi ha interès per fer accessible la Wikipedia com a servei d'àudio (de text a veu) per a telèfons mòbils. No estem treballant-hi, però suposo que aquesta gent provarà MobilED SERVER o quelcom molt semblant en els seus projectes.


4. Les llicències lliures poden garantir el futur d'un projecte més enllà del seu àmbit original. Com són d'importants els temes de llicències i d'autoria en els vostres projectes? Podríeu desenvolupar el vostre punt de vista sobre això?

Treballem a un món acadèmic. El nostre finançament prové de fonts públiques (UE, etc.), que estan força obertes a la nostra accessibilitat. En quant al programari, utilitzem el GPL, amb contingut CC-BY-SA, i també intentem publicar treballs d'investigació només a revistes d'accés lliure (Open Access Journals).

De vegades també col·laborem amb empreses que volen que els hi proporcionem "coneixement patentat". Podem acordar amb elles que tinguin dret a consultar abans que ningú els resultats de l'estudi, de manera que tenen aquests resultats 6 mesos abans que els publiquem. En la majoria dels casos, això és bo per a les empreses. També hem dit a aquestes companyies que, si els nostres resultats són tals que es pot fer negoci directament a partir d'ells, allò que hem fet no és "investigació acadèmica", sinó desenvolupament de producte, i aquesta no és la nostra funció. Per tant, tractem de mantenir-nos a un nivell d'investigació "bàsica" que faci que el possible benefici només pugui arribar al cap d'uns anys, i no en un termini de 6 a 24 mesos.


5. Amb una ullada ràpida a la xarxa de Socis i Assessors de MobilED, hom pot endevinar que esteu mirant de centrar-vos en l'aplicació de l'm-learning a països en vies de desenvolupament. Podeu parlar sobre la vostra experiència al respecte? Teniu algun cas concret que creieu que il·lustra millor l'èxit de l'aprenentatge amb mòbils en aquests entorns?

El projecte s'inicià en el context de països en vies de desenvolupament. Vam voler explorar-lo i vam pensar si podíem, d'alguna manera, aprofitar-ne el fet que la majoria de gent al món en desenvolupament ja hi té accés a telèfons mòbils.

Parlant a nivell general, els telèfons mòbils ja són la tecnologia d'aprenentatge més important als països en vies de desenvolupament. La gent els utilitza a diari per intercanviar notícies i informació. No obstant, com que la comunicació amb telèfons mòbils és, de moment, principalment sincrònica i punt a punt, no crea magatzems ni arxius, de forma similar a la comunicació intervinguda per computadores. M'agradaria veure més comunicació asincrònica amb telèfons mòbils i que aquesta tingués lloc a un servidor centralitzat: a la pràctica, això significa grups de notícies per al mòbil, llistes de correu i wikis mòbils. Tot això es pot implementar, inclús als mòbils de text i àudio bàsics.


6. Per a Banc Comú de Coneixements, un dels camps més interessants de la vostra investigació és l'aprenentatge centrat en grups. Podeu esmentar les evolucions i millores que s'han produït en aquest camp en particular en relació a les noves tecnologies mòbils dels últims temps?

El que tot just he presentat en la secció anterior sobre la comunicació asincrònica amb telèfons mòbils crec que també és una bona resposta a aquesta pregunta. M'agradaria veure que la gent pot crear grups amb els mòbils i que, en ells, té un espai de comunicació asincrònica i compartida.


7. Alguns mantenen que, tot que i les tecnologies mòbils com els telèfons GSM, les Internet Tablets, etc., són òbviament unes eines molt vàlides i poderoses, també són producte de les grans companyies de telecomunicacions (i de vegades derivats de la investigació militar), les quals valoren el benefici, el comerç i els mercats de consum per sobre dels afers socials.

Tot això és cert. També és cert que una gran part de la tecnologia se'n deriva de la investigació militar.

No obstant això, crec que, en un mercat obert i lliure, les empreses de telecomunicacions depenen tant dels seus clients (es tracta d'un negoci "B to C", Business to Consumer, d'empresa a consumidor) que, per aconseguir beneficis, es veuen obligades a valorar els temes que els seus clients valoren. Si els afers socials són una prioritat alta per als consumidors, les companyies els secundaran. Això, per descomptat (tal i com ja he dit) exigeix que hagi una competència oberta i lliure al mercat. La pitjor situació es dóna quan és un monopoli qui dirigeix un negoci, mentre que, òbviament, el millor és un monopoli estatal amb control polític de funcions. Tot i així, crec que el millor és una competència lleial.

Aquesta competència lleial hauria també d'obrir el mercat als petits participants que ofereixen serveis especialitzats per a usuaris de mòbil. Aquest, per descomptat, no és el cas del mercat de xarxes de telefonia mòbil d'avui dia, perquè encara està molt controlat pels estats i/o les companyies de telecomunicacions. M'agradaria veure que, en un futur, hom podrà llançar serveis de telefonia mòbil (com ara MobilED) a la xarxa mòbil, de manera similar en què hom pot iniciar un servei web a l'Internet. Com que les xarxes mòbils estan esdevenint cada cop més una part d'Internet, això succeirà (tard o d'hora).

En altres paraules, el potencial de les antigues tecnologies de la comunicació probablement va estendre's menys, però també implicava menys control sobre els usuaris. No vull simplificar massa les coses (sabem que el món no és blanc o negre) però, com percebem i fem front a aquest equilibri / desequilibri? Si us plau, tingueu en compte que empreses com Nokia i Vodafone estan involucrades en diverses iniciatives d'm-learning.

Suposo que tots sabem que els operadors que acostumaven a treballar als centres d'intercanvi telefònic controlats per humans van ser els pitjors tafaners. Crec que avui, amb els operadors de xarxes de telefonia mòbil, la privacitat està molt millor controlada per a l'acompliment de la llei. Ja s'han produït alguns casos a Finlàndia on l'operador estava utilitzant tele-informació per sorprendre alguns dels seus propis treballadors fent alguna cosa malament.

Continua a la pàgina 2

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

BCC Polígon Sud, Sevilla

Platoniq portà a terme al març de 2009 una experiència pilot de Banc Comú de Coneixements a l'Institut d'Educació Secundària Antonio Domínguez Ortiz, localitzat al Polígon Sudr de Sevilla, també conegut com Las 3.000 Viviendas.

MÉS MEDIA: