Qui Vol Ser...?

Publicat el 06/01/2009 - Jocs

Auto-organitzacióComunitats / XarxesJocsFent analògic allò digitalPresa de decisions col·lectivaModeració col·lectivaTreball en xarxaEines de comunicació

Contribuïdors: The People Speak, Saul Albert

Introducció

A continuació, oferim una explicació d'un conjunt de mètodes desenvolupats des de l'any 2004 per The People Speak per ajudar a grans grups de persones amb idees, opinions i punts de vista molt diversos, a prendre decisions importants com a grup, arribar compromisos creatius, i divertir-se durant el procés.

Aquesta explicació pot servir com a guia per a aquells que vulguin facilitar la presa de decisions en determinades situacions. És probable que els mètodes requereixin de certa adaptació en cada cas. Si tu o el teu grup decidiu aplicar aquestes estratègies i tècniques, i teniu observacions o suggeriments de millora, si us plau, col·laboreu en la wiki del projecte.


Espontaneïtat

Qui Vol Ser...? és un concurs espontani i democràtic en el qual el públic elabora les preguntes, té totes les respostes i estableix les normes. La premissa bàsica és que cadascun dels membres del públic té un vot. Els membres poden proposar idees, debatre-les amb la resta del públic i, a continuació, votar sobre les decisions proposades en el debat, per tal d'arribar a una conclusió entre tots en un temps límit d'una hora i 30 minuts, a menys que es voti per ampliar aquest límit i continuar amb el joc.

Els concursos són divertits, i la clau perquè un Qui Vol Ser...? tingui èxit és assegurar-se que el joc és entretingut per a tots els participants. Degut a que el temps de joc, la seva estructura i cadascuna de les seves parts són modificables i estan subjectes a l'adaptació del públic, el joc pot ser difícil de planificar i pronosticar.

Un dels elements claus de l'enfocament de The People Speak a tots els nostres projectes, és ser com més flexibles millor en quant al contingut o la direcció de l'esdeveniment. Preferim que la gent decideixi per si mateixa quines són les preguntes importants abans de fer hipòtesis sobre quin tema o enfocament serà rellevant.

La inestabilitat d'allò que passarà quan la gent assisteix a un dels nostres esdeveniments es converteix en un dels factors d'entreteniment, així com la lliure i espontània contribució dels participants. Les tècniques utilitzades per The People Speak estan dissenyades perquè la gent participi de forma creativa en el drama d'un resultat encara per decidir, mentre que es manté una estructura coherent.


Temps

Si hi ha poc temps, tots sentiran que se'ls mira d'afanyar; si hi ha massa temps, la gent es cansarà i començarà a marxar. Hem vist que un bon punt de partida és un temps d'una hora i mitja, aproximadament la durada d'un llargmetratge, dividit en dues parts de 45 minuts.

L'estructura de dues parts és útil perquè permet que una certa dramatúrgia es desenvolupi. La primera meitat pot basar-se en un "brain-storming" i una generació d'idees. La segona meitat pot ser una reducció de les mateixes, un control segons la realitat i la construcció de compromisos creatius.

Va molt bé tenir un rellotge a la vista, amb el temps que resta fins a la fi de la meitat, per tal d'assegurar-se que tothom entén l'abast del debat i, si és necessari, perquè es voti per allargar el temps de discussió.


Votació

Existeixen diferents sistemes de votació, qüestió sobre la qual, sovint, el públic passa una estona debatent abans de trobar un que els vagi bé.

El punt de partida serà tan senzill com sigui possible, sense que la senzillesa sigui massa restrictiva. Des de la nostra experiència, aquest és un punt de partida molt útil, que pot modificar-se per adaptar-se a les necessitats del públic:
• Es presenten tres opcions clares.
• El públic vota per una de les tres.
• Guanya la majoria.

Les tres opcions són importants perquè poden ser configurades per ser:
• Opció A
• Opció B
• Ni A ni B (tornar al debat)

Des de la nostra experiència, la majoria dels públics se senten bé en comprometre's amb aquest sistema, senzill però potencialment expansiu.


Participació i interès

És vital que la decisió sigui important per a tots els participants. Si la gent sent que està jugant sense tenir cap interès en el resultat (financer, emocional o social), no tindran ganes de participar i contribuir de forma creativa.

Fins avui, Qui Vol Ser...? s'ha utilitzat amb èxit per decidir:
• Quines imatges (suggerides pel públic) caldria incloure al mural d'una zona de joc comunitària.
• Com desenvolupar i millorar un espai públic molt estimat.
• Què fer amb un pot de 1.000 lliures obtingut a través de donacions de 10 lliures del públic.

Vegeu el lloc web del projecte per veure més exemples, vídeos i reportatges.


Presentació

Presentar el joc requereix un pensament ràpid, habilitats de mediació, improvisació i humor. És el paper de facilitador més públic i, potencialment, el més poderós (així que el presentador ha de mirar de facilitar el debat, en comptes de dominar-lo).

El públic proposarà molts suggeriments ràpidament, i sovint necessitarà ajuda per adreçar aquests suggeriments cap a una decisió que pugui avençar envers una votació.

Per exemple, el públic enfrontat a la decisió de com gastar 1.000 lliures pot ser que faci les tres propostes següents:
• fem un concurs de ball per decidir qui es queda els diners,
• donem-los a la Recerca contra el Càncer de Regne Unit,
• lloguem un pis durant un mes i fem una còpia de les claus per a tots els participants.

Si estem a l'inici del joc, el presentador treballarà tot això en categories, fomentant que el públic aporti més idees sobre temes similars, que poden reprendre's més endavant si és necessari. El presentador, llavors, pot dir: "Bé, aquestes són algunes bones idees, per tant, volem:

Continua a la pàgina 2

Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq
NO MEDIA!