P2P versus Web 2.0 - Economia de Xarxa: El Joc

Publicat el 08/01/2009 - Jocs

JocsRe-apropiació tecnològicaTICsFent analògic allò digitalTelecomunicacionsWeb 2.0Eines de comunicació

Contribuïdors: Telekommunisten

Relacionat amb: Empresa Procomú

Joc P2P vs Web 2.0
CONCEPTE / OBJECTIUS

Quan utilitzem els nostres ordinadors i xarxes digitals per enviar informació, aquesta sembla anar instantàniament del remitent al receptor, així que sovint no pensem en el camí pel qual passa, o les implicacions polítiques i econòmiques d'aquest camí.

Des de finals dels 70 fins a principis dels 90, per a la majoria de la gent les comunicacions en xarxa significaven ser un client de pagament d'un "servei online", el més destacat dels quals fou CompuServe. Utilitzar un servei com aquest significava que CompuServe, una empresa privada, tenia un control total sobre la teva comunicació, incloent-hi què comunicaves i amb qui et podies comunicar. A més, era l'únic proveïdor d'accés, no hi havia proveïdors independents, només els sistemes de la competència d'altres empreses privades.

Mentrestant, al pati del darrere de les investigacions militars (telecomunicacions i educació), l'Internet estava evolucionant molt més enllà de la imaginació de les finances capitalistes. Pel seu disseny, l'Internet és una xarxa peer-to-peer (d'igual a igual), cosa que significa que qualsevol equipament pot enviar dades a qualsevol altre ordinador connectat a la xarxa. Per tant, en comptes de ser un client connectat als servidors d'un monolític "servei online" com CompuServe, cada ordinador és una part de la xarxa i pot connectar-se a d'altres equipaments, i per tant a d'altres usuaris. Així, empreses i organitzacions de voluntaris podien esdevenir proveïdors de serveis, i molts ho van fer. Arreu del món va estendre's una indústria artesanal de proveïdors comercials de serveis d'Internet, junt amb d'altres organitzacions no lucratives, les Freenets, i cafès d'Internet públics i privats.

L'auge d'aquest mitjà, més democràtic que qualsevol altre mitjà de comunicació anterior, va permetre que s'estenguessin les especulacions sobre aquest mitjà: hom deia que era una revolució que tindria profundes i àmplies repercussions.

Després dels dies embriagadors de l'auge "PuntCom", arribà el col·lapse. Junt amb la comercialització de l'Internet, arribà la intensificació del seu capital: tenir una simple connexió RDSI i una prestatgeria plena de mòdems ja no era suficient per ser un proveïdor de serveis d'Internet. Les connexions asincròniques de "banda ampla", com ara les connexions DSL, requerien fortes inversions que eren impossibles d'assolir sense un gran finançament. En conseqüència, la centralització regressava d'amagat, creant uns consumidors i proveïdors similars als de l'època de CompuServe, però amb una diferència significativa: tot semblava lliure.

Una nova moda havia arribat a la ciutat: el Web 2.0, que prometia noves formes perquè els usuaris poguessin compartir i comunicar-se en línia i una nova raça de llocs web gestionats pels usuaris. No obstant, si bé l'intercanvi i la comunicació eren conceptes nous en les pàgines web, ambdós, intercanvi i comunicació, ja eren comuns a l'Internet, "el Web". Funcionar a l'Internet peer-to-peer és en realitat un sistema client-servidor, amb les mateixes relacions asimètriques que en l'època dels serveis online de CompuServe: l'usuari té un navegador que es comunica amb el lloc web, cada pàgina és una aplicació monolítica que controla la interacció de tots els seus usuaris.


INSTRUCCIONS PAS A PAS

Aquest joc vol donar una perspectiva de diferents models econòmics i socials de comunicació en xarxa, per tal de conscienciar sobre les diferències i/o similituds, tot basant-se en diversos moments de la història de l'Internet.

Jugadors:
- Dos o més comunicadors
- Operador de plataforma comunitària
- Banquer
- Censor
- Membre d'un lobby / lobbista
- Policia

Eines:
- Bolígrafs i paper per als missatges
- Post-its, per representar els diners

  • L'objectiu dels comunicadors és passar tots els missatges que puguin. Poemes, eslògans, frases, qualsevol cosa (millor si pot generar una resposta).
  • L'objectiu del censor és eliminar parts de tots els missatges que pugui.
  • L'objectiu del policia és copiar tots els missatges que pugui, tot prenent nota de l'emissor i del receptor.
  • L'objectiu del lobbista és afegir el seu propi missatge a tots els missatges que pugui.
  • Hi ha un banc, amb un banquer. Els membres de la societat civil (policia, lobbista, censor) tenen accés al seus diners.
  • Si dos dels interceptors estan d'acord, poden canviar l'operador en qualsevol moment, així que l'operador haurà de mantenir-los contents.
  • Els comunicadors poden codificar els seus missatges.

Hi ha 4 rondes, i cadascuna d'elles representa un sistema o model diferent. A cada ronda, els comunicadors envien missatges. El policia, el lobbista i el censor poden interceptar qualsevol dels missatges abans que arribi al seu destinatari, col·locant-se darrere de qualsevol dels receptors potencials abans que s'enviï el missatge (és a dir, que abans que l'emissor enviï el missatge, no saben a qui serà enviat). S'executa l'exercici durant una estona, i s'analitzen els resultats.

Les 4 rondes:

1 - Comunicacions client-servidor
Aquesta primera ronda simularà l'era de les comunicacions online dels temps de CompuServe, i il·lustrarà com aquesta via de les comunicacions centralitzades fa possible exercir fàcilment el control. Dues o més persones fan el paper de comunicadors, els quals tractaran de passar-se entre ells informació escrita en trossos de paper. Una persona fa el paper de censor, altra el de policia, altra el de lobbista i altra el d'operador. Els comunicadors passen els missatges a través d'un únic operador, el qual representa un servei online tipus CompuServe. Per cada missatge enviat, els comunicadors hauran de donar un post-it (diners) a l'operador, el qual es queda amb els diners i passa de nou el missatge. Els membres de la societat civil (censor, lobbista i policia) poden interceptar els missatges i influenciar / destronar l'operador. Els comunicadors no haurien de gastar tots els seus diners en aquesta ronda, o es quedaran desconnectats...

2 - Peer-to-peer, el naixement d'Internet!
En el model P2P, es poden enviar missatges a qui es vulgui sense haver de passar per un node. No hi ha operador. Els missatges es passen a través de qualsevol persona que vulgui passar-los. El control és més difícil, perquè eludim el node central. Visca! Arriba la revolució!  Així, en aquesta ronda, els comunicadors passen els seus missatges escrits a mà lliurement d'un a l'altre. No hi ha operador, els missatges es poden passar a través de qualsevol tercera persona que estigui disposada a passar-los. El post-it passa amb el missatge i es queda en el tercer que ha passat el missatge (un comunicador-operador). Les intercepcions del lobbista, el policia o el censor es veuran afectades, ja que aquests només poden intentar endevinar quin serà el camí que seguirà el missatge. Cap operador pot ser influït o pressionat.

3 - El col·lapse del PuntCom – la intensificació del capital
A la tercera ronda il·lustrem el col·lapse del "PuntCom". Ara cal una major inversió de diners. El funcionament és igual que en la ronda anterior, no hi ha control. Com que els diners i els missatges es transmeten de comunicador-operador a comunicador-operador, els diners surten lentament fora del sistema. Quan paguem al pròxim comunicador-operador, ara aquest no només transmetrà el missatge fins al seu destinatari, sinó que també haurà de passar el post-it al banquer, qui no ha intervingut en les rondes anteriors i és, possiblement, el líder de l'exercici. El banquer simbolitza l'augment de les inversions necessàries per ser un operador durant aquest període de canvi de l'Internet. La ronda finalitza quan les comunicacions esdevenen impossibles per manca de diners, ja que la majoria dels comunicadors no podran pagar el seu missatge.

4 - Web 2.0, el capital mata el peer-to-peer
A la quarta ronda veiem com els diners van en contra del P2P, cosa que permet restablir el control i la centralització. El banquer té TOTS els diners, els quals divideix entre censor, lobbista i policia. Qualsevol comunicador o antic operador pot demanar diners per convertir-se en una Operador Comunitari. Els comunicadors no han de pagar per enviar missatges a l'operador, però aquest últim ha de pagar al banquer per cada missatge passat. El censor, el policia i el lobbista poden interceptar missatges, mitjançant incentius financers a l'operador.

   
POSSIBLES MILLORES / CONSELLS D'ÚS
 
Quin tipus de missatges haurien de passar els comunicadors?
Tot allò que vulguin: secrets, poemes, consignes, qualsevol cosa... Tant de bo sigui quelcom que demani una resposta!

Quin és el criteri del censor a l'hora d'interceptar els missatges o d'eliminar l'operador?
El censor (i el policia i el lobbista) pot interceptar, d'una sola vegada, tots els missatges adreçats a un sol destinatari. Els interceptors poden canviar l'operador en qualsevol moment si dos d'ells es posen d'acord per fer-ho, cosa que significa que l'operador sempre haurà de mantenir-los contents o perdrà la seva posició.

Nota per divertir-se més:
Els comunicadors poden utilitzar el seu propi sistema per codificar els missatges i, per tant, impedir que siguin interceptats. Els membres de la societat civil poden (o no) conèixer el codi.

A la quarta ronda, la forma en què el banquer divideix els diners pot variar, per exemple donant al lobbista més diners que al censor, cosa que influeix en el poder que aquests poden exercir sobre l'operador. O bé el banquer pot finançar directament els operadors (aquesta és la versió avençada). Els operadors independents (deixats a banda des de l'època CompuServe) o altres comunicadors-operadors que tinguin capital, també poden convertir-se en financers a la quarta ronda.
Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 EspanyaPàgina: 1
Amb el suport de :
Platoniq

Joc P2P vs Web 2.0

Aquest joc vol donar una perspectiva de diferents models econòmics i socials de comunicació en xarxa, per tal de conscienciar sobre les seves diferències i/o semblances, tot basant-se en diversos moments de la història de l'Internet. Un joc concebut per al Segon Mercat d'Intercanvi de Coneixements, organitzat per Platoniq (Barcelona, 2008).

MÉS MEDIA: