Actuació Legal

Publicat el 06/01/2009 - Jocs i metodologies

Co-aprenentatge, Jocs, Legal, Fent analògic allò digital, Aprenentatge cooperatiu, Eines de comunicació

Contribuïdors: Constant

Objectiu dels exercicis

Aquests tres exercicis curts investiguen el comportament permès en l'espai públic, tal i com s'especifica a les lleis locals.

Cada vegada que actuem d'acord amb la Llei, contribuïm a la seva confirmació, esdevenim "òrgans legals", entrenats i instruïts per una llei a la qual donem suport o no. A través d'aquests exercicis i els temes que tracten, proposem reinterpretar les definicions d'espai públic, posar a prova i estendre els límits socials d'allò moral i d'allò públic.

A partir del punt de vista del programari lliure, creiem que l'intercanvi hauria de basar-se en la creença de que tothom hauria de tenir la llibertat d'utilitzar, personalitzar, millorar i redistribuir els recursos. Podrien aquests "recursos" incloure també les normes i reglaments per a la vida pública?

La relació entre els ciutadans i la llei és mútua. De vegades tenim la impressió que la llei ens obliga, però l'evolució social implica que la normativa vigent ha d'adaptar-se a les canviants expectatives de la població civil sobre la pau, la seguretat i la salut pública. Per tant, la participació de les organitzacions civils i els ciutadans en la contínua reestructuració del seu medi (legal) és vital.

Si entenem la ciutat com una xarxa de relacions socials, això ens dóna una excel·lent plataforma pública, interconnectada i compartida, en la qual les proves de comunicació podrien ser portades a terme. L'intercanvi de coneixements és un procés polític. El procés de "compartir" es diferencia d'una distribució de coneixements jeràrquica. No significa només la còpia (duplicar) del coneixement, sinó que també inclou una altra connotació: Compartir, com en l'expressió "Compartir un pastís": partir, dividir en trossos i distribuir-los entre diverses persones.

Arran d'això, la naturalesa distribuïda del coneixement compartit podria evitar que aquest coneixement fos "posseït" o "controlat" per una de les parts. En comptes d'això, el coneixement es personifica en les xarxes de relacions interpersonals.


Especificitat local

Abans d'iniciar els exercicis, contacteu amb l'ajuntament, o amb una comissaria de la policia, i demaneu un document en el qual es descriguin els drets i limitacions de comportament civil aplicables a la localitat en la qual es faran els exercicis.

Aquests exercicis es basen en textos de lleis locals en els quals es descriu el comportament en l'espai públic, de manera que cada cop que escolliu una nova població, haureu d'obtenir una còpia de la legislació local. En els països de la Unió Europea, aquestes lleis són més o menys comparables, però per experimentar la importància "local" dels exercicis és important mirar de ser el més específic possible a nivell local. En funció de les diferències entre les legislacions, pot ser que hàgiu d'adaptar els exercicis.


Estudi

Les receptes descrites a continuació s'han alimentat de les experiències de Routes and Routines, una investigació conductual en procés del col·lectiu artístic Constant, amb seu a Brussel·les. Les imatges, exemples i articles de legislació que s'hi esmenten s'originen a partir de dos passeigs pel barri d'Ixelles portats a terme per alguns membres del grup Constant. Com a document de referència, aquests passeigs han utilitzat el reglament policial referent al comportament en públic d'aquell veïnat: el Reglement General de Police D'Ixelles.

Si no és possible que obtingueu els documents legislatius de les autoritats locals, podeu utilitzar aquests paràgrafs com a material d'exemple, tot i que no és recomanable. Podeu trobar aquí el document complet en línia en format pdf, en francès i holandès.



1. PRODUCCIÓ COL·LECTIVA DE SOROLL PÚBLIC

Objectiu

L'objectiu d'aquest exercici és experimentar que les normes públiques se'n deriven d'allò que acceptem com a normal o acceptable. Les normes de comportament públic no són fixes, són flexibles i poden ser influenciades. Debateu aquesta qüestió després de l'exercici.


Mètode

Quin seria el nivell de soroll socialment acceptable que un individu està autoritzat a produir? En els reglaments policials que fan referència al soroll al carrer, és probable que trobeu que el volum de so que pot produir una sola persona es mesura per comparació amb el nivell "normal" de soroll al carrer. Per descomptat, la pregunta és: què és normal?.

Això acostuma a dependre de la ubicació i de l'hora del dia: una autopista produeix diferents volums respecte una zona residencial, el volum normal durant el dia podria ser considerat com excessiu a la nit. En aquest exercici controlarem tant el soroll del carrer com els sons individuals. Ajustant els dos nivells, veurem que el soroll del carrer no és una entitat abstracta o neutral, sinó la culminació dels (nostres) sons individuals.


Recepta

Papers:
  • Un Grup de gent està al carrer, amb objectes que fan soroll: olles, paelles, botzines, radiocassets portàtils, veus...
  • Una persona està dins, darrere d'una finestra tancada, té al seu abast un equip estèreo capaç de produir volums audibles des del carrer: l'Individu.
  • A la vista del grup del carrer i de la persona de l'interior, pren posició un personatge: el Normalitzador.

Accions:
El Normalitzador controla el volum produït pel Grup i per l'Individu:
  • Si mou el braç esquerre cap a dalt, el Grup comença a apujar el volum.
  • Si mou el braç esquerre cap a baix, el Grup comença a abaixar el volum.
  • Si mou el braç dret cap a dalt, l'Individu apuja el volum.
  • Si mou el braç dret cap a baix, l'Individu abaixa el volum.
Practiqueu aquest mètode diverses vegades fins que funcioni correctament i quedi clar per tothom.

Comença l'exercici:
  • El Normalitzador indica al Grup que produeixi un nivell baix de volum i que el mantengui constant.
  • El Normalitzador diu a l'Individu que produeixi un nivell sonor audible només una mica per sobre del so produït pel Grup.
  • El Normalitzador demana al Grup que apugi el volum per sobre de l'Individu.
  • El Normalitzador demana a l'Individu que faci més soroll que el Grup.
  • El Normalitzador demana a l'Individu que abaixi el volum per sota del so del Grup.
  • El Normalitzador demana al Grup que faci menys soroll que l'Individu.
Repetir, improvisar i jugar.


Imatge d'esquerra a dreta

L'individu darrere de la finestra amb 2 altaveus, el Normalitzador donant instruccions al Grup i a l'Individu per reduir o augmentar el seu volum, el Grup.


Material extra

Paràgraf del Reglement General de Police D'Ixelles que resumeix el principi del soroll relatiu:

"Si pot escoltar-se en l'espai públic, la intensitat del so produït a les propietats privades o als vehicles situats en la via pública no haurà d'excedir el nivell de soroll del carrer."
 
(Art. 87. Sans préjudice de la réglementation relative à la lutte contre le bruit, l'intensité des ondes sonores produites dans les propriétés privées ou dans les véhicules se trouvant sur la voie publique ne pourra, si elles sont audibles sur la voie publique, dépasser le niveau de bruit ambiant à la rue. Les infractions à la présente disposition commises à bord des véhicules seront présumées commises par leur conducteur).



2. GRANJA DE RENDER HUMANA


Objectiu

Aquest exercici fa referència a la qüestió de la memòria distribuïda. Què és allò que fa poderós el fet de treballar i pensar en grup? En què es diferencia un sistema d'aprenentatge distribuït d'un sistema centralitzat?


Mètode

Fem una analogia amb el sistema d'una "granja de render": una xarxa d'ordinadors vinculats que contribueixen en conjunt a executar càlculs exhaustius.

Continua a la pàgina 2

Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq
NO MEDIA!