Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 4


Existeixen molts exemples de cartilles de formació de clubs i xarxes d'intercanvi. Com a exemple, podem esmentar al menys les que estan disponibles a la pàgina de RedLASES:
- Com formar clubs d'intercanvi, 2001
- El Solidari, 2001
- Mercat d'Intercanvi Solidari, 2005
- Moneda social i democràcia, 2005


 6. Podries explicar, a grans trets, com s'organitza una xarxa d'intercanvi a nivell estructural (nodes, xarxes, etc.)? Com / qui coordina, com es gestiona l'oferta i la demanda de serveis a nivell pràctic (físic o digital), etc.? Quins protocols utilitzen?

Els clubs, nodes o grups d'intercanvi actius actualment són molt diversos. L'estructura depén del projecte: aquells que són un simple recurs de mercat alternatiu acostumen a funcionar amb un coordinador (en general, coordinadora), un proveïdor de bons locals, un sistema de regles d'associació i una quantitat de fires en les quals els bons poden ser utilitzats, i que varien d'un a dos-cents. La freqüència mínima de les fires és setmanal i les ofertes varien d'acord al grup i a un ajustament del mercat mateix. Pot haver publicacions locals i també "Proveïdories", que són llocs fixos administrats pel mateix coordinador o per un coordinador especial, on els membres registrats poden utilitzar els seus bons per a adquirir productes fora de les fires. Els participants poden concórrer a una o més fires per setmana, segons la seva oferta i l'acceptació del mercat.


7. Quin impacte ha tingut l'Internet i altres sistemes de comunicació derivats en la gestió o coordinació de nodes locals o xarxes globals d'intercanvi?

La comunicació a través de l'Internet no ha tingut impacte significatiu en el cas de les xarxes argentines i cal considerar diversos aspectes que hi incideixen: primer, el mitjà no era tan popular llavors, cal recordar que estem parlant de 12 anys enrere i precisament servia, potser de forma prioritària, per que els més informatitzats exercissin una mena de "poder" sobre els altres, en la mida que la seva possibilitat de visualitzar els seus resultats a nivell internacional els feia més creïbles que les seves mateixes accions en l'entorn social. Recordo especialment un Node que va traduir la seva pàgina web a l'anglès i al japonès gràcies a la solidaritat d'un militant de la causa moneda social, sense que el fet tingués correspondència amb què passava al terreny. Per altre banda, hem de parlar al menys de dues grans xarxes, la Xarxa Global de l'Intercanvi i la Xarxa de l'Intercanvi Solidari, a la primera havia molta (massa?) fluïdesa amb la moneda oficial, mentre que en la segona aquesta moneda estava ingènuament proscrita, per la qual cosa no era possible mantenir tasques de difusió i manutenció dels llocs web, sense treball professional remunerat, discutit en assemblea, consensuat per totes les regions, etc. Com a resultat d'aquesta situació, les petjades de tota aquella experiència van desaparèixer gairebé completament, amb l'excepció de la pàgina www.trueque-marysierras.org.ar, encara activa, principalment com a font bibliogràfica, molt útil per cert.


8. L'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat. Quin paper juga l'abast geogràfic d'aquesta comunitat? Com més gran és l'abast geogràfic, més individus i més intercanvis potencials, però també més distància i dificultat de coordinació. Com s'equilibra tot això a la pràctica?

A partir de la crisi del país en el 2001, no només les xarxes d'intercanvi, sinó les altres iniciatives de l'economia solidària i la política mateixa van haver de redissenyar-se. Puc explicar-vos el procés que va donar lloc a Colibrí, llençat l'any 2003, després d'una reflexió profunda i l'observació d'"èxits" i "fracassos" locals. Aquí tenim diversos acords amb el tema plantejat a la pregunta: si efectivament l'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat, no és menys cert que el seu creixement, permanència i transcendència depenen de la construcció d'allò que avui s'anomena "capital social", expressió que em desagrada perquè posa l'èmfasi al "capital", tot i que social... Més enllà de la polèmica per l'expressió, entenc que és fonamental passar del pla de la "comunitat" efímera d'interessos i motivacions personals als projectes col·lectius de mig termini, i no només a les satisfaccions a curt termini, tant se val com li diem.

El paper que juga l'abast geogràfic de la comunitat és precisament el fet que, com més abast, més individus i més intercanvis potencials, més distància i dificultat de coordinació, però també més possibilitats de construir "capital social", és a dir, organitzacions democràtiques i pervivents, per a la consecució de projectes d'interès col·lectiu. En la pràctica, es tracta d'un fràgil equilibri que requereix nous instruments d'observació, tal i com hem proposat al Projecte Colibrí.

Però si volem quedar-nos en l'ús de la moneda social com a instrument de transformació i inclusió social, diria que, més enllà del format específic del projecte, és necessari assegurar:
 
• Un tipus de participació orgànica permanent, en la qual tots els membres són productors i consumidors entre ells, a mes de ciutadans responsables de l'ens públic, per petita que aquesta pugui semblar. L'existència de projectes col·lectius associats als grups d'intercanvi afavoreix significativament la sostenibilitat, afirmen les dades empíriques, no la nostra expressió de desig militant.

• Transparència en la gestió del projecte, de les activitats del grup, inexistència de dobles discursos.

• Igualtat en la retribució i en l'accés a béns i serveis, drets i responsabilitats: difícil d'aconseguir? Si, molt difícil, però no impossible. És part de les tasques permanents.

• Varietat en l'oferta de productes i serveis, de manera de construir gradualment noves pautes de consum ètic i responsable, molt arrelades en cadascun de NOSALTRES!

• Composició multi-estratificada del públic, de manera d'assegurar capacitat de compra d'aquells que poden accedir al mercat formal i promoure una gradual inclusió social. CURIOSOS I INVESTIGADORS, ABSTINGUEU-VOS! TOTS PROSUMIDORS!
 
• Adequada freqüència de fires, complementada tant com sigui possible amb llocs d'accés permanent, per tal de fer front als locals oberts les 24 hores de "l'altre" mercat...


9. Amb la pràctica van sorgint necessitat noves que cal satisfer. Com s'adapta el projecte per tal de proporcionar noves respostes? Des d'on (node, grup de treball...) es realitza l'anàlisi dels canvis per donar solucions o descartar les que no funcionen? Com creus que les xarxes d'intercanvi (ho dic en plural) resisteixen constantment les temptatives de 'posar ordre' per part de diferents grups?

Precisament, l'ampliació d'aquestes "noves" necessitats és la que fa possible la seva permanència! És per això que és ineficient pensar en xarxes d'intercanvi aïllades d'altres formes econòmiques i polítiques: el projecte és pensar una ALTRA economia per a una ALTRA societat... En la pràctica, es requereix un grup impulsor o grup promotor, que inclogui a experts amb vocació de treball col·lectiu, els quals no són abundants en el mercat, però n'hi ha. O bé s'entrenen, amb paciència i compromís. Cada participant creu que porta la raó i té raó. Només passa que "la seva" raó no és durable i, per tant, cal cercar una millor raó, la raó de molts... Més endavant, aclarirem la proposta que estem implementant amb resultats encoratjadors... els processos prenen sempre més temps del que voldríem.

Continua a la pàgina 6

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: