Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 2

• A mitjans de 2006, quan vam veure per primera vegada al grup fundador del Club de l'Intercanvi a través d'una emissió televisiva, ens trobàvem en plena organització de RedISA -Xarxa d'Intercanvi de Coneixements, inspirada en la iniciativa francesa portada a terme per Marc i Claire Heber-Suffren, i que coneixíem de Brasil. La dificultat que vam trobar en aquella innovadora i poderosa estratègia era que, una vegada intercanviats els coneixements, els grups es dissolien... Com l'objectiu del nostre treball era la inclusió de poblacions en situació de risc (joves amb addicció a les drogues, nois al carrer, aturats i gent gran), el tema de la construcció vinculant era essencial per la permanència dels grups. Tanmateix, les asimetries entre els participants més inclosos i menys inclosos dificultaven la igualtat d'intercanvis. Després de la visita a alguns clubs de la ciutat de Buenos Aires, vam decidir incloure l'intercanvi de productes i serveis com a forma de promoure una pràctica permanent, en grups mixtes, no centralitzats. Per altra banda, varem verificar que l'asimetria de participació en els clubs d'intercanvi era molt gran: havia coordinadors que concentraven massa informació i poder de decisió, de vegades degut a la carència d'un sistema de capacitació que inclogués els principis de l'auto-gestió com a forma de cultiu de la democràcia participativa. Varem crear llavors, el 7 de desembre de 1997, el primer node pilot de capacitació permanent i un Programa d'Alfabetització Econòmica, que també podria haver-se anomenat d'Alfabetització Ciutadana, i la llavors denominada Xarxa Global d'Intercanvi va agregar els coneixements a l'intercanvi de productes i serveis. Tres anys després, les dues xarxes més importants se separarien per la impossibilitat de convivència dels models ("Els clubs d'intercanvi han de preservar el sentit solidari", Diari Clarín, 24.04.02).

• És important recordar que, gairebé deu anys abans, el país havia començat la seva carrera innovadora en matèria financera, emetent els denominats "bons provincials" a la pionera província de Salta. Aquests bons eren diners locals per que les províncies no s'incendiessin (literalment) cada final de mes, per falta de liquidesa i per no poder pagar als treballadors públics, gran suport de les economies locals. Per descomptat, en poc temps ho van fer gairebé totes les províncies per tenir cura del flux de caixa i garantir la pau social. Existeixen poques investigacions sociològiques i econòmiques sobre el fenomen, però és cert que en algun moment entre 1996 i 2001, Argentina va tenir 19 (para)monedes en circulació i potser no s'ha estudiat en profunditat les seves possibles vinculacions amb el fenomen de l'intercanvi. [Article]

• Fins al gener de l'any 2000, pot dir-se que va haver un cert equilibri dinàmic entre les diferents xarxes que, de manera més o menys conflictiva, convivien en el mateix territori. Una mateixa persona podia pertànyer a diverses xarxes, amb la condició d'observar el reglament d'ús dels bons a cada fira (club, i després "node"). En aquesta data, es decideix a una reunió de representants nacionals la separació de la Xarxa de l'Intercanvi Solidari (protagonista de la conducció política en el país) i de la Xarxa Global de l'Intercanvi, basada fonamentalment en la impossibilitat de la presentació de balanços i rendició de comptes d'aquesta última xarxa. En una de les trobades decisives d'aquesta separació, el grup fundador va presentar estadístiques de distribució de 37.000 crèdits (amb l'equivalència d'1 crèdit = 1 peso = 1 dòlar americà), de l'emissió de 3.000.000 (tres milions) de crèdits! Però al desembre d'aquell mateix any, gràcies a una peculiar arquitectura de poder, el grup fundador aconsegueix signar un conveni amb el Ministeri d'Economia de la nació, adjudicant-se així la potestat de difondre la seva "Franquícia Social", que consistia en auto-autoritzar-se com a replicadors del sistema i proveïdors dels bons per als nous socis per la mòdica quantitat de $2, $3 o $5, segons la regió, les distàncies i el nombre d'adherits. Un any més tard, a Xile, quan el sistema començava a enfonsar-se a Argentina, la "Franquícia Social" costava US$12, incloent un ràpid procés de capacitació dels coordinadors del sistema.

• Donades aquestes condicions, ens sembla rellevant assenyalar que la crisi del fenomen de l'intercanvi té molt poc a veure amb la crisi del sistema polític i financer del país del desembre de 2001, perquè s'estava gestant internament des d'un any enrere. Aquesta diferència no és trivial: passats sis mesos des de la signatura del conveni amb el Ministeri de Economia, els fundadors van veure els seus contractes interromputs i la fugida va accelerar-se, perquè l'excés de crèdits en circulació, els quals havien estat venuts arbitràriament arreu del país, ja havia provocat una gran inflació que deixava la paritat en 1 peso = 37.000 crèdits de la Xarxa Global d'Intercanvi. Prosumidors que venien de províncies de l'interior es trobaven amb que els seus crèdits no valien el mateix i se sentien (justament) estafats. En realitat, les acusacions de falsificació dels bons per part de diversos grups pot ser interpretada com la simple replicació de la "Franquícia Social" per altres "emprenedors"... De nou estem a la lliure competència!
 
• A mitjans de 2002, un estudi d'una agència enquestadora internacional va apuntar, per projecció estadística, l'existència d'uns sis milions de persones al país que afirmaven participar (o haver-ho fet) en alguna de les xarxes d'intercanvi existents al país. Curiosament, els sistemes "tancats", és a dir, aquells grups que no tenien contacte amb bons i regles d'altres llocs, van sofrir la mateixa caiguda escandalosa, la qual fou molt més ràpida que el seu creixement.
 
• Investigacions realitzades en l'any 2003 (resultats encara no publicats), estimen en uns 100.000 els participants a tot el país, consignant uns 47.000 membres a una de les xarxes de la zona oest de Buenos Aires (Club de l'Intercanvi Zona Oest), que segueix funcionant aïllada de les -ara virtuals- Xarxa Global de l'Intercanvi i Xarxa de l'Intercanvi Solidari, practicant el seu sistema mixt: emissió de bons controlada centralment, fort mecanisme de dependència dels coordinadors de grup, caracteritzats per la seva eficiència i carisma, en alguns casos.

Continua a la pàgina 4

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: