Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 1

 
La dimensió ideològica és altre aspecte sobre les consideracions de periodistes, estudiants o investigadors, els quals amb freqüència observen allò que volen veure... O allò que poden veure, tenint en compte l'escassetat de dades que implica el fet de veure parcialitats, temporals i espacials, i l'escassetat de categories teòriques que les acompanyen. La dimensió ideològica és molt forta, tant envers fora com envers l'interior del moviment d'Economia Solidària, en el qual ens sembla pertinent incloure les experiències de monedes socials i xarxes d'intercanvi. Si no fos així, podria haver una permeabilitat molt més gran entre les diverses iniciatives econòmiques de resistència a l'ajust estructural i aquelles de transformació de la gestió pública, amb avenços sobre una major participació ciutadana, que van esdevenir-se en l'última dècada, com van ser les empreses fallides "recuperades" pels seus treballadors, les cooperatives d'auto-gestió i les assemblees veïnals. Els exemples de sinèrgia són molt més l'excepció que la regla i, lamentablement, no només a Argentina.

Finalment, la dimensió epistemològica opera com un altre "filtre" que impedeix veure més enllà de la simple aparença: es "veuen" fires, es filma, es fan fotos i s'extreuen respostes quasi òbvies de dones que van trobar un nou rol en l'economia informal... Fins i tot les enquestes més sofisticades han ajudat molt poc a comprendre "com" s'ha aconseguit créixer de 23 a 800.000 participants, i es preocupen molt més per les raons de la caiguda, aquelles tan òbvies com previsibles! Amb això volem dir que, en la seva majoria, ni usuaris ni estudiosos van apropar-se a les noves pràctiques amb categories teòriques innovadores, que puguessin permetre renovar la lectura d'un fenomen emergent, tan peculiar d'Argentina com d'aquella època.

Cal assenyalar, per exemple, que la mateixa expressió "moneda social" fou introduïda per nosaltres en un treball presentat a un acte de l'Associació Internacional Jacques Maritain, la CEPAL i el Govern de Xile, a l'abril de 1999, quan van donar la paraula a organitzacions de la societat civil en un acte que apuntava a avaluar l'impacte de la globalització de les finances en els països emergents. En les xarxes d'intercanvi, fins llavors, es preferia l'expressió "no-diners", vals de permuta, etc., per tal d'evitar la confrontació amb el poder públic i poder desenvolupar les activitats al marge de l'Estat. Però els números ja no donaven per tant: quan la major part dels treballadors d'un país estava desocupada, havia arribat el moment de crear noves propostes de comprensió del fenomen del lloc de treball i noves respostes per part dels diversos actors socials, i no simplement llençar-ho tot en el paquet molest de l'economia informal... que ningú vol agafar. Els anys passaren i, amb honroses excepcions, continua existint aquest deute, tant per part de l'Acadèmia com des de la Política.

Tal i com planteja Scott Lash (Crítica de la Informació, 2005), aquesta pèrdua de linialitat, la qual comporta l'acceleració del temps en què vivim, la compressió dels significats a una sintaxi més pròpia de vídeo-clip que de temps biològics i socials, i l'expansió en l'espai que pretén que, per la simple possibilitat d'estar connectats, podem replicar qualsevol cosa en qualsevol lloc, van fer que alguns impacients declaressin prematurament que èxit eren números, i com els números van caure abruptament, d'això en resultà que "L'INTERCANVI VA SER"... Inauguració de la investigació en clau de vídeo-clip??? Per això, tornarem més endavant a tractar aquest aspecte: encara creiem que és molt més rellevant entendre el complex procés de multiplicació dels clubs d'intercanvi, la formació i la manutenció de vàries grans xarxes simultànies, que comprendre per què van caure, cosa que és de domini públic per a aquells que estaven al sistema: va haver falta de control, distribució arbitrària, hiper-emissió, inflació i falsificació massiva dels bons, amb la qual cosa la pèrdua de confiança fonamental va transformar "l'orgull nacional" de la "vitalitat criolla" en una vergonya insuportable... Fins i tot per a aquells que estaven lluny de l'epicentre del maremot. Van florir les teories sobre la conspiració (la culpa la van tenir els polítics, els plans socials assistencials, els agents de l'Eix del Mal, etc), però és important reconèixer allò que avui sap qualsevol que hagi participat durant un temps raonable en els clubs i xarxes d'intercanvi: la implosió va produir-se des de dins, no va fer falta cap pla o finançament extern per operar-la.


3. Quines diries que han estat fins ara les claus de l'èxit de les xarxes d'intercanvi a Amèrica Llatina?

Com en la primera pregunta, començo per relativitzar la generalització i no parlaré "d'èxit de les xarxes d'intercanvi" a Amèrica Llatina, sinó que tractaré de donar exemples dels fets que conec per tal de no construir una atractiva i fugaç bola de neu d'un fenomen que mai va existir de forma contemporània i sostinguda. Dit d'altra manera, no va existir ni existeix res que pugui denominar-se amb rigor "èxit de les xarxes d'intercanvi a Amèrica Llatina".
 
Si crec que va haver una difusió de l'experiència argentina a gairebé tots els països d'Amèrica Llatina i que, en el cas d'Argentina, continua sent crític per tal de comprendre què va passar i què se'n pot esperar en condicions comparables, si és que n'hi ha. Per això, em permetré explicar molt breument la història que he viscut, com a promotora primer, com a investigadora després: què havia quan vaig arribar a l'intercanvi a Argentina,  què vaig poder impulsar personalment gràcies a ocupar certes posicions gairebé atzaroses (i que van valer-me algunes acusacions d'integrar misteriosos serveis d'intel·ligència, de Belindia o Argentonia). També em referiré a allò que sé sobre l'avenç d'alguns projectes fins la caiguda del 2002 i més enllà, per contacte directe o indirecte.

• El primer club d'intercanvi a Argentina nasqué el 1er de Maig de 1995. Eren els temps de Menem, qui, en dues gestions, va privatitzar tot allò que havia per privatitzar en el país, en particular les empreses que donaven beneficis, com els telèfons i la distribució de la benzina. Temps del conegut "ajustament estructural" on la consigna era fer petit l'Estat, desregular i obrir l'economia al món, tot fixant la paritat de la moneda nacional amb el dòlar nord-americà. La conseqüència (esperable) de la feta fou la destrucció de la indústria nacional, el deteriorament dels sistemes de salut i educació (temps enrere, els millors de la regió) i una caiguda lliure de l'ocupació assalariada. És en aquest context que hem de comprendre el sorgiment dels clubs d'intercanvi: un grup d'amics d'orientació ecologista, però de professions ben diferents, va reunir-se al voltant d'un, llavors innovador, sistema de màrqueting que començava a aparèixer a Amèrica Llatina, el màrqueting de multi-nivell, el negoci del qual consistia principalment en formar xarxes de distribuïdores que alhora eren consumidores d'una variada línia de productes d'una empresa multinacional, amb base als Estats Units. D'aquí naixeria també la idea de "prosumidor", presa de La Tercera Onada, d'Alvin Toffler, volent significar que tots els membres havien de ser a la vegada productors i consumidors. O sigui, a mida que els mateixos fundadors del "Club de l'Intercanvi" reconegueren els mitjans de masses locals, després de la crisi, el sistema nasqué com un negoci que va afavorir a molts i en territori nacional, però un negoci amb totes les característiques que això suposava. Van començar 23 persones a un garatge i la història pot ser reconstruïda amb una publicació de la qual en vaig ser co-autora al 1998 ("REINVENTANDO EL MERCADO: La experiencia de la red global del trueque en Argentina"). Degut a la facilitat de replicació del sistema i la impossibilitat de controlar allò que passava arreu del país per part del grup fundador, aquest col·lectiu fundador va ser apropiat per diversos grups que, d'entrada, van començar a disputar-se el poder i el sentit del projecte. Avui es pot reconèixer que, des d'un bon principi, van definir-se tres tendències molt clares: els grups de finalitat purament empresarial (on el benefici d'alguns era l'objectiu), grups de finalitat social i política (on s'impulsava la democràcia participativa i la igualtat en la distribució de la riquesa) i aquells que es creien neutrals i adoptaven normes d'uns i altres, segons la seva conveniència.

Continua a la pàgina 3

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: