Empresa Procomú

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióEconomia distribuïdaP2PRe-apropiació tecnològicaTICsCooperativesCapital socialTelecomunicacions

Contribuïdors: Telekommunisten

Relacionat amb: P2P versus Web 2.0 - Economia de Xarxa: El Joc

Dialstation

Ve de la pàgina 1


Centenars de persones fan trucades a través de la nostra xarxa, bé sigui amb Dialstation o bé a través dels nostres serveis per a empreses. Fins avui, les nostres experiències amb la promoció han estat positives i hem crescut molt, tot i que la nostra promoció en aquesta etapa ha estat molt limitada, ja que encara estem provant el concepte. En aquests moments, no estem promocionant els nostres serveis perquè ens estem preparant per entrar en una fase de desenvolupament intens.


9. Quina és la relació entre el projecte i la seva pròpia comunitat? El vau iniciar per oferir eines o solucions a una comunitat ja existent, o més aviat amb l'objectiu d'aplegar gent a l'entorn d'una nova idea?

Si, Dialstation fou concebut en gran mesura com un producte que necessitaven tant la meva comunitat immediata com la meva comunitat general d'artistes, activistes i productors translocals i informals.


10. Coneixeu altres projectes que ofereixin serveis similars al vostre?

No hi ha cap dubte que existeixen altres companyies de treballadors-propietaris, tot i que el fet que Telekommunisten sigui tant un projecte d'art com una empresa, fa d'ell quelcom únic. Altres organitzacions comercials col·lectives no acostumen a incorporar la promoció política tan directament al seu treball.

Bons exemples d'empreses amb algunes similituds són Phone Co-op i Motion Twin.

   
11. Tècnicament, Dialstation és totalment legal a tots els països on funcioneu? Si és així, com és que no hi ha una àmplia oferta de serveis similars al mercat si: a) els telèfons mòbils (o els telèfons en general) són un instrument clau en el nostre flux diari de comunicacions, i b) projectes com ara Skype, que proporcionen un mitjà més assequible per fer trucades des d'un ordinador, han demostrat tenir molt d'èxit i estar basats en un gran número d'usuaris?

Si, és totalment legal fins a on jo sé. Tot i això, les targetes per fer trucades semblen ser el producte habitual en aquest àmbit, per la qual cosa el nostre enfocament està considerat com complex i difícil de vendre.


12. Quin tipus de finançament heu rebut per al projecte? Quant de temps durarà? Què passarà quan s'acabi? Quins plans a llag termini teniu per al vostre manteniment econòmic?

No tenim finançament de cap tipus, tots els nostres diners venen de proveir serveis. Actualment la major part són serveis per a empreses, els quals finalment també són serveis al consumidor.


13. Heu format equip amb institucions o socis privats, bé sigui en temes de finançament o en altres aspectes del desenvolupament del projecte?

Altres institucions i organitzacions proveïdores ens contracten per fer-les consultories o ens paguen per utilitzar la nostra xarxa per als seus propis serveis.


14. Dieu al vostre article InfoEnclosure 2.0 que "La missió de l'auge d'inversions a l'Internet 1.0 era destruir el proveïdor de serveis independent i portar de nou les corporacions grans i ben finançades". Us sentiu (o us heu sentit) amenaçats per les grans empreses de telecomunicacions?

No, precisament perquè el nostre principal punt de venda és la nostra identitat política, no les característiques o el preu exclusivament, motiu pel qual no poden competir amb nosaltres entre el públic que comparteix les nostres creences polítiques.


15. També parleu de com n'és d'important el màrqueting i les estratègies de grans desplegaments per a les empreses del Web 2.0. Com enfoqueu el màrqueting, la publicitat i la comunicació de la vostra empresa? Dialstation té dues pàgines web públiques diferents, una purament informativa i l'altra més orientada cap a l'ètica i la teoria del projecte. És això part d'un pla de comunicació premeditat?

Sent un servei tan potencial i universalment atractiu, sembla que l'únic que separa el fracàs de l'èxit és fer que el missatge arribi.


16. Heu promocionat Dialstation a blogs, etc., a canvi de crèdit. Quines altres estratègies alternatives heu utilitzat?

Si, aquest és el principal àmbit que hem de millorar. La idea de les dues pàgines web, una per al col·lectiu i l'altra per a cadascun dels productes, és intencionada i la mantindrem. Tot i això, a totes dues els queda encara molt fins poder comunicar de forma eficaç el nostre missatge. Atreure més escriptors, dissenyadors i organitzar l'estratègia de promoció seran els principals reptes a partir de la pròxima fase de desenvolupament i durant el proper any.

Dissenyar un marc de cooperació amb una xarxa mundial està entre els meus objectius principals. Crec que és necessària alguna cosa així com un programa d'afiliació, però encara no hem solucionat la possible estructura ni les possibles qüestions polítiques.


17. Com és d'important la terminologia per al vostre projecte (tant online com offline)? De vegades, fer les coses més o menys comprensibles per als nous usuaris marca la diferència entre l'èxit i el fracàs, sobre tot quan es tracta de conceptes abstractes o idees relativament noves.

És molt important, una àrea en la qual considero que encara estem molt dèbils. El fet és que la majoria de la gent encara no entén el projecte ni els nostres productes, i això és un gran repte.


18. Quina és la relació del vostre projecte amb l'espai públic i la interacció amb l'audiència offline? Diríeu que aquesta relació és una part fonamental de la dinàmica pròpia del vostre projecte?

Jo sóc membre actiu de les comunitats d'art i d'hackers de Berlín i crec que això, en aquest moment, contribueix més a la difusió de Telekommunisten que l'audiència offline.


19. Quina és la diferència fonamental en la definició de "producció entre iguals", que Michel Bauwens defineix com "producció no recíproca" i que vosaltres definiu com "iguals independents que treballen amb i sobre un repertori comú de béns productius"?

Em sembla que "no recíproca" no està relacionat de manera lògica amb el terme "entre iguals", que significa "iguals independents" tant en anglès planer i com en la topologia de xarxa.

Tal i com ja hem dit, una xarxa P2P no és una xarxa "no recíproca", sinó una xarxa formada per nodes independents.

Si s'accepta l'èmfasi en "independent, igualtat" en comptes de "no reciprocitat", terme que (com he explicat) descriu circulació, i no la producció en sentit econòmic, llavors veig el tema en termes d'estratificació de classes, els orígens de la qual es basen en el control de la circulació de la propietat.

El perquè de la meva crítica a Bauwens, Benkler i altres és que aquests insisteixen en què la "producció entre iguals" només pot existir si la producció de capital immaterial circula lliurement, i el meu argument és que, a menys que tinguem uns béns comuns de terra i capital materials, no podrem ser iguals i, per tant, no podrem ser ni tan sols paritaris. A menys que eliminem la propietat, no podrem controlar la circulació.

Econòmicament, expresso aquest fet per mitjà de la demostració que els excedents de valor sempre fluiran envers l'escassetat, que els propietaris dels béns sempre es quedaran amb el valor d'intercanvi creat per béns comuns immaterials.

Per tant, a menys que dirigim la formació i l'assignació de béns comuns materialment productius, el capitalisme seguirà sent el mode dominant de producció i els interessos dels propietaris seguiran subjugant l'interès dels productors directes.


20. Hi ha res més que vulgueu afegir?

Si us plau, transmeteu que Telekommunisten no és un projecte tancat, que volem i necessitem compartir i cooperar amb una xarxa global i que, per tal que funcioni, necessitem gent a la qual li agradi el concepte i s'hi involucri.



(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.
Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

Dmytri Kleiner: Dialstation

Càpsula enregistrada durant el Mercat d'Intercanvi de Coneixements Lliures, Barcelona 2008. Organitzat per Platoniq.

MÉS MEDIA: