Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 3

• Tornem ara a la pregunta inicial sobre quines han estat les claus de l'èxit de les xarxes d'intercanvi a Argentina (no a Amèrica Llatina). D'acord amb les nostres investigacions, és necessari rescatar al menys:

- l'existència de fenòmens de monedes paral·leles a gairebé totes les províncies argentines des de 1986, gairebé deu anys abans del sorgiment del primer Club de l'Intercanvi; aquest fet, d'alguna manera, va preparar l'imaginari social per la utilització d'altres instruments de comercialització diferents de la moneda oficial: amb freqüència aclarien "S'accepten pesos, dòlars, bons provincials o crèdits"

- l'experiència de la dolarització efectiva de l'economia des de l'any 1991, que va transformar en pràctica comú el pagament en efectiu amb dòlars o pesos, a pràcticament tots els àmbits de comercialització privats: taxis, restaurants, comerços en general, compra de cotxes i immobles; es mantenia la forma en el pagament d'impostos, que havia de fer-se en moneda nacional...

- el relatiu "atreviment" d'una classe mitja que es veia empobrida bruscament i es resistia a canviar els seus patrons de consum, tot adoptant formes heterodoxes de comercialització que no podien ser considerades fora de la legalitat degut a l'agreujament progressiu de la crisi d'ocupació, producte dels programes d'ajustament estructural de l'economia

- l'existència de múltiples pràctiques de treball no assalariat que proposaven noves formes de comercialització per mitjà de la formació de xarxes de consumidors

Podem afegir la particular estratificació social del país, amb la classe mitja més poblada dels països de la regió, degut entre d'altres factors a un moviment sindical molt fort, promogut des de l'Estat a partir de la segona postguerra. Aquest condicionament donaria lloc a una nombrosa classe mitja i mitja-baixa de composició tècnica i obrera, singular en la regió, potser només comparable a alguns països europeus en la mateixa època.
 
Aquesta condició tampoc ens sembla trivial: les xarxes d'intercanvi a Argentina van néixer i van enfortir-se des de les classes mitges empobrides, i fins i tot van tenir dificultats en créixer cap als moviments populars massius, que utilitzaven talls de carretera i altres formes de protesta com una estratègia de superació de la crisi. Això explicaria, al menys en part, l'escassa permeabilitat de l'intercanvi cap a d'altres formes associatives que sorgiren en la mateixa època (fàbriques recuperades, cooperatives d'auto-gestió, associacions de microempreses i assemblees veïnals), al costat del gairebé inexistent reconeixement per part de l'Estat de la creixent població "intercanviadora" com quelcom més que una manifestació poc barroera del sector informal. Com a excepció, podríem rescatar alguns programes de suport de municipis, declaracions d'interès social per legislatures de municipis i algunes províncies, i el fatal conveni amb la Secretaria de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d'Economia al desembre de 2001, que va precipitar la crisi de governabilitat de les xarxes d'intercanvi arreu del país.

Ens sembla important assenyalar que en la resta dels països de la regió no va haver un creixement comparable, independentment del tipus de promoció que s'hagi assolit, del tercer sector (ONGs de promoció popular) o governamental. El cas de Brasil resulta interessant perquè, si bé la Secretaria Nacional d'Economia Solidària (Ministeri de Treball i Ocupació) va reconèixer aquesta forma econòmica com a part de l'Economia Solidària des de l'inici de la gestió en l'any 2003, tampoc va haver permeabilitat cap a les altres formes cooperatives, d'auto-gestió i els moviments de comerç just i consum ètic. Va crear-se un interessant diàleg tripartit entre govern, entitats de productors i organitzacions de suport de l'Economia Solidària -el Fòrum Brasiler d'Economia Solidària-, on l'intercanvi existeix, però no te la força que podria esperar-se, possiblement degut a una escassa acceptació del seu valor transformador de consciències i pràctiques econòmiques i polítiques. Deute de l'Acadèmia? Resistència al canvi? Impossibilitat d'articulació sinèrgica de les diferents "famílies" de l'Economia Solidària? Des del 1998, quan va crear-se el primer Club d'Intercanvi a Sao Paulo, el moviment de l'intercanvi va créixer, però no va aconseguir organitzar-se a nivell nacional, tal i com preveien les expectatives de la Primera Trobada Nacional d'Intercanvi Solidari, realitzada al setembre de 2004. Fins avui, les iniciatives romanen com trobades rituals, sense la freqüència que una alternativa de "mercat" hauria de tenir per tal que els usuaris del sistema puguin utilitzar la moneda social amb una freqüència necessària com per impactar en l'economia personal i, per tant, local. Hi ha un grup militant relativament reduït, tot i que persistent, però en la majoria dels casos no hi ha convicció sobre l'eficiència de l'ús de la moneda social com a pràctica econòmica i política de caràcter transformador. La prometedora excepció -sense cap mena de dubte- és el cas del Banc Palmas, que va constituir-se dins d'una associació de veïns d'un barri molt pobre de la ciutat de Fortalesa (Cearà), el qual va construir un interessant sistema de microcrèdit, va adoptar després l'estratègia de moneda social en diverses etapes i, al 2005 va llençar, amb el suport de la SENAES, un ambiciós programa de formació d'una Xarxa Nacional de Bancs Comunitaris amb una moneda social circulant local, adoptada por diverses organitzacions com a mitjà de pagament de productes i serveis essencials. Aquesta variant està implantant-se a altres països com Veneçuela i Mèxic.


4. Quines estratègies de comunicació s'empren en l'actualitat per tal de mantenir informats als membres d'una comunitat tan gran i comunicar l'existència de la xarxa a nous membres?
 
Tal i com he explicat abans, avui dia ja no existeixen grans xarxes a Argentina, tot i que és possible trobar informacions enganyoses a pàgines web que després no es corresponen amb els resultats de camp. De vegades per una simple qüestió de temporalitat: les dades van ser reals temps enrere... Recentment, com que acostumem a recomanar a visitants de tot el món que venen a conèixer les xarxes d'intercanvi, hem proposat que visitin els diferents grups actius i amb freqüència han tornat desmoralitzats de visites a centres que publiquen pàgines web molt elaborades i es diuen importants, en impacte i quantitat de socis, però que després tornen amb fotografies testimonials de "fires" amb 1 prosumidor i 5 "assistents" entre coordinadors, amics, periodistes i visitants... Segons la informació que tenim de fonts de confiança, allò que existeix en l'actualitat a Argentina són molts grups aïllats, alguns en xarxa com a projecte voluntari, és a dir, els usuaris dels quals concorren en diversos grups que utilitzen la mateixa "moneda social" i que arriben fins les 400-600 persones durant els caps de setmana. La gran majoria d'iniciatives arreu del país roman desvinculada dels processos de gestió més enllà dels nodes, i no s'interessa en aquest tipus d'articulacions, tot mostrant una tornada al sentit individualista i no col·lectiu que va saber tenir alguns anys enrere. Podem, potser, considerar aquest fenomen com una regressió política en relació als anys 1997-2001, però el fenomen queda lluny d'haver mort, tal i com declaren investigadors i periodistes de l'estil "zapping".


5. Existeix una espècie de manual que reuneixi conceptes, els 13 principis i les estratègies o els "how-to" d'una xarxa social d'intercanvi?

Continua a la pàgina 5

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: