Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organitzacióCompartir recursosEconomia distribuïdaComunitats / XarxesP2PDesenvolupament socialIntercanviCreació de xarxesProsumidorsMonedes complementàriesCapital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi
Platoniq entrevista Heloisa Primavera (1)



1. Fa dècades que existeixen xarxes d'intercanvi de diversos tipus a diferents parts del món, i moltes d'elles s'han originat a països desenvolupats i amb una taxa de benestar relativament alta (Canadà, Estats Units...). Paral·lelament, altres societats i països amb una situació econòmica molt més extrema també han donat lloc a manifestacions de xarxes d'intercanvi semblants, como és el cas d'Argentina que tan bé coneixes. Creus que un entorn de conflicte social i de greu crisi econòmica (com el d'Argentina a final dels 90) dóna una altra dimensió a aquestes xarxes d'intercanvi alternatiu? En què és diferencia el desenvolupament d'aquests fenòmens a tots dos entorns?

Estic només parcialment d'acord amb l'expressió "Fa dècades que existeixen 'xarxes d'intercanvi' de diversos tipus a diferents parts del món", perquè crec que és fonamental discutir de què parlem quan utilitzem la mateixa expressió per a quelcom que inclou iniciatives com l'argentina, la canadenca, la nord-americana i la francesa, si citem només alguns dels exemples més coneguts. He esmentat de forma intencionada exemples molt diferents i, en certa manera, incomparables entre ells. Amb això vull dir que considero que no tenen suficients punts en comú que permetin incloure'ls en una categoria, simplement per fer intercanvis sense moneda oficial: també ho fan entre elles les multinacionals, els Estats-nació i milers d'empreses a tot el món, per compte propi, o institucionalment beneïdes per autoritats tan diferents com ara el WIR, els adherits a l'IRTA (International Reciprocal Trade Association), o els mateixos múltiples "pools" d'empreses de transport aeri que premien als seus clients amb "milles" que donen dret a continuar volant sense haver de comprar nous bitllets amb diners. Cadascun amb el seu públic, però amb l'objectiu comú particular d'incrementar... el Mercat. No és així? Llavors, per tal de seguir el raonament enunciat aquí, proposo simplement canviar l'expressió "xarxes d'intercanvi" per la de "sistemes de monedes complementàries", expressió que els inclou en major mida i ens permet una anàlisi més rigorosa, tal i com demanen les preguntes que segueixen i el propòsit que ens reuneix en aquesta empresa de Banc Comú de Coneixements.  


2.  Molta gent contempla fenòmens com els LETS com una utopia que mai transcendirà a escala massiva, però les xifres de creixement de les xarxes d'intercanvi a Argentina (el famós salt de 23 a 800.000) són testimoni del seu potencial. Segons la teva opinió, creus que és realmente viable establir un model diferent, basat en la no-moneda o moneda social, per al conjunt de la societat? De nou, creus que una situació de crisi extrema (com la que podria produir un possible crack energètic global durant els propers anys) pot precipitar els esdeveniments?

Aquesta és una pregunta complexa que m'han fet moltes vegades a congressos, entrevistes, a mitjans de masses com la televisió, on sempre hi ha tanta avidesa de NOTÍCIES i primícies... Això és el que em porta avui cap a, al menys, tres tipus de reflexió: la política, en sentit ampli, la ideològica i també l'epistemològica.
 
Parlo de la reflexió política perquè introduir un sistema nou, que alteri d'alguna manera les finances tradicionals, pressuposa que hom vol assolir un cert tipus de "poder", és a dir, pressuposa que el mateix disseny del sistema ha d'empènyer als usuaris cap a cert tipus de conducta, bé per necessitat, bé per opció voluntària o obligació; però és ben clar (només cal preguntar a la gent avui o mirar les enquestes de llavors) que aquests usuaris no necessàriament ho acceptaran incondicionalment, i si perquè els convé circumstancialment. Un exemple: existeixen, als nostres països del Sud, plans socials del govern (nacional, provincial o municipal) de tall purament assistencial, els quals se suposa que alimenten un sistema de relació política "clientelística", de dependència. De vegades s'apropen a la corrupció, ja que difícilment els beneficiats són tots aquells que els necessiten, sinó aquells que saben estar més a prop del poder. Però, després d'un temps, hem comprovat que la gent que va beneficiar-se amb ells pot perfectament votar a un candidat polític de l'oposició... No passa sempre, però si suficientment com per que sigui necessari pensar en la no-linialitat d'aquests comportaments: la gent no fa les coses per un únic i conegut motiu. Les respostes són sempre complexes, només s'han de voler estudiar amb serietat.
 
En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps. Dissenys molt atractius i elegants no han seguit les previsions més optimistes que se'ls van pronosticar i no han crescut como s'esperava. Va passar amb els LETS i les seves variants europees, les quals (ingènuament) van suposar que la "connectivitat" o la "solidaritat" fluiria de forma natural des de dalt cap a baix, horitzontalment o transversalment, i van trobar-se amb dinàmiques tan diferents com complexes de comprendre i modificar, en cada cas.

Tot i això, hem de ser capaços d'analitzar de manera més profunda allò que ha passat fins ara, si és que estem interessats en canviar el curs de la Història. Perquè d'això es tracta, des del meu punt de vista, i no només de canviar els diners per ampliar el Mercat, com sembla que és la lògica d'aquest projecte transformador que està lluny d'haver-se esgotat.

També vull remarcar aquí el fet que, en la meva condició de professora universitària, no deixa de sorprendre'm la poca temporalitat de la validesa de moltes investigacions publicades fins ara: els fenòmens són ràpidament estudiats durant la seva etapa juvenil (si no en la infantil) i després ningú llegeix el que va publicar-se anteriorment per tal de discutir-ho o contrastar-lo empíricament. S'accepta allò publicat com si fos una "capsa negra" (Latour, B. 2005) i es parteix d'aquí per fer noves reflexions, de manera que mai s'arriba a l'edat adulta, on seria possible assolir alguns resultats estabilitzats, tot aprofundint de manera horitzontal i vertical, és a dir, en espai i temps.
 
Un exemple que em va cridar l'atenció va ser el cas d'una becària europea que va venir durant sis mesos a Argentina al 2002, per fer la seva tesi de postgrau. Va aconseguir trobar dos exemples d'organitzacions absolutament diferents a les grans xarxes nacionals i va publicar un meticulós estudi de cas, extrapolant-lo a l'intercanvi d'Argentina... Quan va tornar amb el seu treball acabat, presentat i publicat i em va demanar que el llegís de manera crítica, vaig enviar-la a tres nodes de diverses tendències i va comprendre que la Fe d'Errates que havia d'escriure canviava de manera substancial la seva investigació anterior.
 
Crec que, bé sigui com a estudiosos del fenomen i/o militants de la causa de les "monedes locals com a portadores d'una possibilitat de redistribuir la riquesa", ens devem aquest rigor: evitar caure en la temptació d'estudiar la infància o la joventut de fenòmens de moda molt localitzats, per tal de no concloure equivocadament sobre la seva validesa per a la resta de l'Univers... fins i tot pel que fa a les monedes locals!
 
Finalment, tot tornant a la resposta que acostumava a donar a aquells que em preguntaven si el sistema estava preparat per reemplaçar la moneda oficial, deia que: "L'impacte de les experiències dependrà de la forma en què els actors socials aconsegueixin legitimar i mantenir les activitats. No és possible fer futurologia comptant amb tan poc temps de maduració de les experiències". Per això, mai vaig voler acceptar la postura d'autonomia total del poder públic, defensada per molts companys arreu de les xarxes. Crec que sempre va tractar-se, no només de "Reinventar el Mercat", tal i com vaig mantenir a una de les meves primeres publicacions, en l'any 1999, sinó que aquest podria ser un primer pas per reconstruir la política mateixa, a partir de la discussió gradual i sostinguda sobre què són els diners i què podem arribar a fer amb ells, si volem promoure un sistema de massiva inclusió social.

Continua a la pàgina 2

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| 3| 4| 5| 6
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: