Qui Vol Ser...?

Publicat el 06/01/2009 - Jocs

Auto-organitzacióComunitats / XarxesJocsFent analògic allò digitalPresa de decisions col·lectivaModeració col·lectivaTreball en xarxaEines de comunicació

Contribuïdors: The People Speak, Saul Albert

Ve de la pàgina 1

• A: competir pels diners,
• B: donar-los a una bona causa, o
• C: gastar-los en una activitat per a tots nosaltres."

Llavors, el públic pot aportar més idees de les categories A, B o C. Mitjançant el vot sobre propostes cada vegada més concretes, o combinant idees per crear compromisos interessants, el presentador pot ajudar al públic a treballar en el seu camí cap a una decisió definitiva al final del joc.


Visualització

Contribueix enormement que el públic pugui fer referències a les propostes durant el debat. Inclús si és només algú que apunta a una pissarra blanca allò que la gent va dient, tenir un registre visual del debat en viu pot generar una resposta fantàstica de la multitud. Disposar d'un registre visual de quines decisions s'han pres també pot ser d'ajuda, en especial per tal d'evitar retrocessos o canvis de direcció sobtats que contradiguin decisions anteriors.

En els últims jocs de Qui Vol Ser...?, el públic ha canviat les normes per incorporar el paper de "jutge": algú que pugui observar els vots nous i que faci referència a decisions anteriors per tal d'assegurar-se que no s'hi introdueixen contradiccions i que la dinàmica del procés es manté.


Dramatúrgia

La dramatúrgia i l'estil visual de Qui Vol Ser...? prové de molts formats de concursos de la televisió. Per descomptat, qualsevol estil o tema podrien haver-se adoptat, però el concurs televisiu és reconegut immediatament per molts i contribueix a mantenir l'entusiasme de tothom.

Les zones per estar dempeus o els seients s'assemblen a un petit amfiteatre per tal que la gent pugui veure's entre si. De la mateixa manera, tothom ha de veure les visualitzacions (vegeu més endavant). Ha d'haver suficient espai entre les cadires, de forma que el presentador (o presentadors) pugui arribar a tots els participants.
    
La il·luminació hauria de ser dramàtica, recollint al presentador i al membre del públic que estigui parlant en aquell moment, centrant tota l'atenció sobre ells. També ajuda amplificar la veu de tots, tot augmentant la seriositat de la situació. Hauria d'haver suficient il·luminació ambiental perquè tots els participants puguin veure's els uns als altres.

Tenir cançons temàtiques, tons publicitaris i música de fons que fomenti la tensió, en particular durant la preparació de la votació, és una bona manera de centrar l'atenció del públic en les decisions a prendre, i un "crescendo" quan s'anuncia la decisió ajuda a emfatitzar la conclusió que s'ha assolit.


Tecnologia

Els projectors, ordinadors, sistemes de votació, maquinària de visualització i torres d'il·luminació poden ser molt útils, però no són essencials. Totes les tècniques descrites poden aconseguir-se de manera adequada sense cap tipus de tecnologia.

Estem desenvolupant una gama de tecnologies de codi obert per al debat, la votació i la visualització, però totes elles han estat dissenyades amb molta cura per evitar que dificultin el camí de les tècniques que hem descrit.

Una tecnologia que cal evitar són aquells sistemes de votació que venen les empreses de tecnologia de conferències. Dissenyats per a les juntes d'accionistes i votacions secretes, en general aquests aparells són extremadament cars i gairebé sempre massa complicats per al seu ús en l'espai públic.

    
Evolució

Una de les bones coses que té l'estructura de joc de Qui Vol Ser...? és la capacitat de perfeccionament i evolució per mitjà dels suggeriments dels participants. Es generen constantment noves idees sobre com desenvolupar el joc. La conclusió de la nostra última intervenció, a l'octubre de 2007, fou especialment dramàtica perquè hi havia tres parts gairebé igual de populars que discutien sobre què fer amb els diners. La decisió va arribar amb la votació final, que va ser un clímax dramàtic. La propera vegada incorporarem una estructura que generi tres propostes igualment populars que puguin ser decidides en la votació final.


Autoritat

Hi ha molts problemes potencials i dificultats a l'hora d'ajudar un grup de persones diferents a prendre una decisió, cosa que és, en si mateixa, un acte divisiu i, per tant, polític.

Fins ara, els únics problemes greus amb els que ens hem trobat han estat l'absència d'autoritats. Si un grup de persones es reuneix per prendre una decisió, és absolutament necessari que les autoritats civils que tinguin interès en el resultat de la decisió estiguin implicades en el mateix procés de presa de decisions, com tots els altres.

Això significa que no pot haver cap censura sobre les opinions dels participants, que no pot haver exclusió de grups amb interessos en el resultat de la decisió, i que no pot haver manipulacions de la decisió fora del joc.

En essència, el grup ha d'esdevenir l'autoritat i valdrà la pena jugar-hi si el joc és tan seriós com entretingut.

    
Crèdits
 
Qui Vol Ser...? s'inspira en una impensable combinació de fonts:

El joc és una modalitat de "Nomic", un joc d'auto-correcció en el qual canviar les regles constitueix un moviment del joc, inventat per Peter Suber en el 1982.

Pren la seva dramatúrgia de molts fantàstics programes de televisió, especialment de l'element "Pregunteu al Públic" del concurs Qui Vol Ser Milionari.

La presa de decisions i la facilitació han estat inspirades per anys de participació a Talkaoke i molts grups de presa de decisions basades en el consens [més info].

Qui Vol Ser...? fou desenvolupat per The People Speak (coneix l'equip).
Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq
NO MEDIA!