El Mercat d'Intercanvi de Coneixements Lliures busca englobar una gran diversitat de temes, els quals es materialitzen en tallers gratuïts i manuals de supervivència urbana. Un conjunt d'experièncieas transgressores i generoses d'individus i entitats ciutadanes que posen en pràctica diferents formes d'autonomia a la vida quotidiana. Aquests intercanvis són enregistrats i publicats a l'Internet sota una llicència copyleft per tal de garantir que el coneixement segueixi rodant. |
Experts versus Aficionats
Publicat el 30/03/2009 - Banc Comú
En la primera experiència de Banc Comú de Coneixements (BCC), varem anomenar "experts" a les persones que oferien compartir els seus coneixements. Utilitzem "expert" en el sentit del llatí "expertus", "experimentat", no obstant el mot "expert" conté unes connotacions d'especialització, validació acadèmica o professional que, en algunes ocasions, van frenar a la gent que volia participar (comentaven que no se sentien còmodes o segures amb aquella qualificació). Ben al contrari, aquella qualificació era ben rebuda per alguns participants. En concret, aquell grup de persones ja es consideraven experts en la seva matèria i tenien un perfil acadèmic. En la segona experiència que varem portar a terme a Cambridge, els participants anglesos proposaven com alternativa a la paraula "expert", la paraula "donor", donant.
La xarxa d'Experts o Donants de coneixements va ser elaborada a partir de xarxes personals, que s'ampliaven segons les recomanacions de Col·laboradors i de Donants. També van haver força ofertes que van recollir-s'hi a les urnes, al correu electrònic i a la pàgina web, tot i que el percentatge de coneixements significatius d'aquestes va ser molt baix. És per aquest motiu que van haver molt poques propostes obtingudes d'aquests mitjans que es materialitzessin en intercanvis o trobades.
En realitat, més enllà de la paraula expert, el bloqueig real que s'observa és amb el mateix concepte de "coneixement". A què ens referim amb coneixement? Quin tipus? Qui el decideix o el valida? Qui té l'autoritat per transferir coneixements?
Un dels reptes de BCC fou abordar el problema i el prejudici de la convivència entre el coneixement "formal" i el coneixement "informal", mirar d'esborrar la frontera entre el coneixement "formal" - escolaritzat - i el coneixement natural, de vida (tant pràctic com teòric) que cada ésser humà acumula al llarg de la seva vida. Per a això vam haver de trobar formes de detectar les aptituds, habilitats i coneixements de les persones interessades en participar que, en moltes ocasions, no se sentien segures d'allò que podien ensenyar als altres. D'aquesta manera, vam començar a treballar amb exercicis metodològics i varem iniciar una línia d'investigació en el 2007 que vam anomenar P2Pedagogia: educació mútua d'igual a igual.
Varem observar des de l'experiència amb BCC que a moltes persones amb estudis universitaris els costava detectar les matèries que podien ensenyar als altres: finalment sempre recorrien a coneixements de vida i molts poques vegades a coneixements apresos al llarg del seu recorregut acadèmic (coneixements formals). La dificultat per definir aquest primer estadi ("què és allò que puc ensenyar i què és allò que m'agradaria aprendre"), ens va motivar per desenvolupar l'exercici Social Tagging. A partir d'aquest primer exercici de dinamització, n'han sorgit de nous que ajuden a optimitzar processos col·lectius. S'ha partit dels següents problemes per trobar noves metodologies:
La xarxa d'Experts o Donants de coneixements va ser elaborada a partir de xarxes personals, que s'ampliaven segons les recomanacions de Col·laboradors i de Donants. També van haver força ofertes que van recollir-s'hi a les urnes, al correu electrònic i a la pàgina web, tot i que el percentatge de coneixements significatius d'aquestes va ser molt baix. És per aquest motiu que van haver molt poques propostes obtingudes d'aquests mitjans que es materialitzessin en intercanvis o trobades.
En realitat, més enllà de la paraula expert, el bloqueig real que s'observa és amb el mateix concepte de "coneixement". A què ens referim amb coneixement? Quin tipus? Qui el decideix o el valida? Qui té l'autoritat per transferir coneixements?
Un dels reptes de BCC fou abordar el problema i el prejudici de la convivència entre el coneixement "formal" i el coneixement "informal", mirar d'esborrar la frontera entre el coneixement "formal" - escolaritzat - i el coneixement natural, de vida (tant pràctic com teòric) que cada ésser humà acumula al llarg de la seva vida. Per a això vam haver de trobar formes de detectar les aptituds, habilitats i coneixements de les persones interessades en participar que, en moltes ocasions, no se sentien segures d'allò que podien ensenyar als altres. D'aquesta manera, vam començar a treballar amb exercicis metodològics i varem iniciar una línia d'investigació en el 2007 que vam anomenar P2Pedagogia: educació mútua d'igual a igual.
Varem observar des de l'experiència amb BCC que a moltes persones amb estudis universitaris els costava detectar les matèries que podien ensenyar als altres: finalment sempre recorrien a coneixements de vida i molts poques vegades a coneixements apresos al llarg del seu recorregut acadèmic (coneixements formals). La dificultat per definir aquest primer estadi ("què és allò que puc ensenyar i què és allò que m'agradaria aprendre"), ens va motivar per desenvolupar l'exercici Social Tagging. A partir d'aquest primer exercici de dinamització, n'han sorgit de nous que ajuden a optimitzar processos col·lectius. S'ha partit dels següents problemes per trobar noves metodologies:
- Com generar una xarxa, reunir un grup de persones que estiguin interessades en compartir recursos.
- Com trobar el potencial d'un grup de persones que vulguin intercanviar coneixements i les dinàmiques per poder fer-ho.
- Protocol de negociació entre aquell que aprèn i aquell que ensenya.
- Protocol de presa de decisions col·lectiva per validar ofertes de coneixement o organitzar activitats.
- Protocol per resoldre tasques del manteniment comú de projectes col·lectius.
- Protocol d'indexació, arxiu o documentació per trobar els coneixements produïts.
- Com trobar o organitzar un espai on es pugui accedir a aquestes ofertes i demandes de coneixements (físic i web).
- Sistema econòmic per mantenir una estructura col·lectiva sense ànim de lucre.
- Sistema de cerca de coneixements o experts en la ciutat i en la web.
- Protocol d'indexació, arxiu o documentació de les activitats o resultats (Càpsules audiovisuals, textos...) d'ofertes de coneixements.
- Protocol d'indexació, arxiu o documentació dels procediments: memòria de les accions i decisions.
Pàgina: 1