Empresa Procomú

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organització, Economia distribuïda, P2P, Re-apropiació tecnològica, TICs, Cooperatives, Capital social, Telecomunicacions

Contribuïdors: Telekommunisten

Relacionat amb: P2P versus Web 2.0 - Economia de Xarxa: El Joc

Dialstation
Platoniq entrevista Dmytri Kleiner, de Telekommunisten (1)



1. Quins són els orígens del vostre projecte? Quan s'inicià? Quins eren els principals objectius?

El projecte Telekommunisten va posar-se en marxa el dia 1 de maig de 2006. Els principals objectius del projecte passaven per crear un col·lectiu de treballadors que fos la primera companyia de "comunisme empresarial", tot posant en pràctica els resultats de la meva investigació sobre economia alternativa.

Volem llançar una empresa que sigui propietat dels treballadors, que proveeixi serveis d'Internet i telèfon i que guanyi suficients diners com per donar-nos treball a nosaltres i proporcioni, a més, la base financera per a la nostra producció artística i política.

Hem desenvolupat un producte, Dialstation, que ha estat durant tot l'any en fase beta. El dia 1 de maig de 2008, dos anys després d'anunciar el projecte, esperem començar a formar la nostra base d'usuaris i treballar cap a l'auto-suficiència.


2. A quines necessitats s'adreça? Quin tipus de problemes vol resoldre?

Diverses formes de finançar treballs polítics i artístics són defectuoses, ja que la seva disponibilitat està limitada, sovint, amb lligams que impedeixen que el treball radicalment crític pugui ser finançat.

Crec en el fet que només l'auto-organització dels treballadors pot aportar una solució, només produint i intercanviant de manera diferent podem canviar la nostra situació socio-econòmica.

Com a desenvolupador de programari i productor cultural, Telekommunisten és un intent de trobar una nova forma de produir i compartir dins la meva pròpia producció, i deixar de dependre de la venda de mà d'obra a organitzacions capitalistes i/o dependre de les subvencions, etc., però creant relacions d'intercanvi directes.


3. Quin és l'abast geogràfic (local / internacional) del vostre projecte?

Estem a Berlín, però som molt internacionals: en l'actualitat, tenim gent interessada en la nostra empresa a Alemanya, França, Canadà i Espanya, i esperem involucrar més gent i localitats a mida que avencem.

El sistema Dialstation pot utilitzar-se des de qualsevol racó del món. No obstant, els números locals estan només disponibles a Alemanya i a Toronto (Canadà), així que a d'altres llocs cal pagar una mica més per tal que tornin la trucada al nostre propi telèfon.


4. Sovint, la pràctica diària i l'ús de la comunitat poden canviar o reestructurar els objectius i necessitats. Com ha canviat aquesta praxi quotidiana el projecte des del seu llançament?

Hem après molt des que vam començar i ens queda molt per aprendre. En termes de praxi, les dificultats per comunicar els nostres productes i per incorporar contribuents al nostre flux, són probablement els majors reptes.

Altre fet és que els alemanys, en realitat, no fan trucades telefòniques de llarga distància, i que la gent de països de parla hispana interpreten, en major mida que la majoria, l'auto-organització del treballador com una forma de la lluita de classes, mentre que la gent d'Alemanya i Regne Unit tendeix a centrar-se en l'organització política. Això, junt amb el fet que els angloparlants semblen tenir problemes a l'hora de recordar el nom "Telekommunisten", fa que estiguem pensant canviar el nom del col·lectiu per la versió espanyola "Telecomunista", així com també oferir altres productes com hostatge i serveis de correu, ja que hi ha molta gent que no fa trucades de llarga distància, però a la qual li agradaria ser client de Telekommunisten (o de Telecomunista!).

    
5. Hi ha un calendari previst per al vostre projecte? Plans de futur?

Si, vull posar-lo en marxa "de veritat" el dia 1 de maig, moment en el qual tindrem, a més, una nova versió de Dialstation, així com serveis d'hostatge per 12 €/any i un servei d'allotjament de llistes de correu gratuït per a menys de 500 correus al mes, i amb un preu d'1 € cada 1.000 correus per a les llistes que enviïn més de 500 correus al mes. El servei de llistes de correu només estarà disponible per a projectes d'art, educatius i activistes.


6. Quanta gent està involucrada a la vostra organització?

Dos de nosaltres hi estem a temps complet, Rico Weise i jo.

Hi ha 5 "propietaris" oficials actualment: Rico, William Waites, Stacey Belding, Alexander Baldeck i jo.

Hi ha d'altres que ens han ajudat i segueixen ajudant-nos de diverses maneres, sobre tot Nadine Gahr, Yan Minegawa i Brian Wyrick. Tot i això, tindríem una llista molt llarga si incloguéssim a tots aquells que hi han col·laborat. Espero que, si tenim èxit, algunes d'aquestes persones també siguin treballadors-propietaris.

Quan el projecte estigui madur, m'agradaria que Telekommunisten tingués uns 10 o més membres a temps complet i cooperar en una xarxa mundial d'organitzacions col·lectives.

    
7. Vau formar la vostra organització per ajustar-la a certes idees del vostre marc teòric? És a dir, l'estructura del projecte reflecteix les formulacions conceptuals dels antecedents del projecte?

Si, Telekommunisten està format per les meves creences sobre el "comunisme empresarial" i com a experiment amb aquestes idees.

Veig el comunisme empresarial en dues fases inicials: en la primera fase, les empreses de proto-comunisme empresarial han de trencar la Llei de Ferro i, a continuació, unir-se per fundar una empresa comunal.

En una empresa comunal madura, la recuperació dels costos s'aconsegueix, simplement, mitjançant l'ús del "rent-sharing" per assignar de forma eficient la propietat al seu ús més productiu, garantint així l'acumulació mútua. El "rent-sharing" funciona per mitjà del lloguer de la propietat pel seu valor de mercat total a les empreses membres i, després, distribuir de forma igualitària els beneficis d'aquest lloguer entre tots els membres de la comuna.

Les inversions, quan siguin exigides per l'intercanvi exogen, es financen per mitjà de la venda de bons a subhasta. La liquiditat endògena s'aconsegueix mitjançant l'ús de crèdits mutus.

No obstant, a la fase inicial no hi ha cap propietat per al "rent-sharing" i la demanda de bons és probable que sigui insuficient. Per tant, l'única forma en què l'empresa pot tenir èxit és trencant la Llei de Ferro i, d'alguna manera, capitalitzar-se i guanyar més que la suma de les despeses de subsistència, cosa que fa que l'acumulació mútua sigui possible.

En la meva opinió, hi ha dos requisits per trencar la Llei de Ferro:

a) L'empresa ha de tenir una força de treball altament qualificada, de manera que els mateixos treballadors puguin detectar l'escassetat de lloguers, és a dir, artistes, desenvolupadors de programari...

b) La producció ha de basar-se en allò que jo anomeno "capital de matèries primeres", és a dir, aquell capital comú a la majoria (si no a totes) les indústries i que, per tant, està sovint subvencionat per entitats públiques i privades i que està disponible al mercat per sota del seu cost real. Exemples d'això són les infraestructures de telecomunicacions i de transport, ambdues fortament subvencionades.

A més, un tercer requisit sota el meu punt de vista, tot i que no ve donat per la simple lògica econòmica, és que els primers productes són d'ús general a aquells segments del mercat que considero que són els agents més directes pel canvi social, és a dir, altres productors semblants, activistes, comunitats translocals i l'economia informal en general.


8. Com a petita empresa relacionada amb les comunicacions, com sobreviu Dialstation? Com n'és de complex / senzill mantenir el projecte en termes tècnics (servidors, etc.)? Requereix un nombre mínim d'usuaris per ser econòmicament auto-suficient? Com de gran és la comunitat d'usuaris de Dialstation? Quina és la seva taxa de creixement aproximat?

Dialstation és força complex, jo mateix el mantinc en la seva major part, però fou desenvolupat amb àmplies contribucions d'altres membres, especialment de William Waites, i mantenim els nostres centres de dades amb l'ajuda del William i l'Alex.

Des de les vessants legal i administrativa, el col·lectiu és mantingut per Rico Weise i Stacey Belding. Actualment les nostres operacions són molt petites, la majoria dels nostres ingressos provenen dels nostres serveis per a empreses, que m'inclouen a mi com a consultor, cosa que queda molt lluny de la forma en què planegem funcionar.

Continua a la pàgina 2

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2
Amb el suport de :
Platoniq

Dmytri Kleiner: Dialstation

Càpsula enregistrada durant el Mercat d'Intercanvi de Coneixements Lliures, Barcelona 2008. Organitzat per Platoniq.

MÉS MEDIA: