Moderació Col·lectiva

Publicat el 08/01/2009 - Jocs i metodologies

Auto-organització, Comunitats / Xarxes, TICs, Fent analògic allò digital, Presa de decisions col·lectiva, Moderació col·lectiva, Treball en xarxa, Web 2.0, Eines de comunicació

Contribuïdors: MetaReciclagem, Felipe Fonseca

Relacionat amb: MetaReciclagem

Felipe Fonseca. BCC 2008
Col·laboradors: Leo Germani, Elenara Iabel, Marcelo Braz, Wanderlynne Selva, llista de correu de MetaReciclagem.org.

Internet va proposar-se, a principis dels anys 90, com un espai lliure a través del qual qualsevol persona podia accedir a una àmplia diversitat de coneixements humans. Més endavant, la Xarxa també fou identificada com un món nou en el qual tothom tenia l'oportunitat d'interactuar virtualment amb qualsevol altre individu i compartir el seu coneixement, el qual se sumava a la creació d'una "intel·ligència col·lectiva" que contenia tot tipus d'informació útil (i també inútil). Si per una banda això va donar lloc a una autèntica tecnologia disruptiva que permetia que noves veus s'expressessin arreu del món, per altra banda l'enorme quantitat d'informació disponible en qualsevol moment va superar el límit del que una persona és capaç de comprendre en tota la seva vida.

Hi ha diferents maneres per no perdre's en aquest oceà d'informació. Fins fa dues dècades, havia autoritats d'informació centrals, per exemple, les grans centrals de premsa, les quals publicaven, suposadament, "la veritat que importava". El temps ha demostrat que aquesta hipòtesi era enganyosa o completament falsa. La base sobre una infraestructura centralitzada, que escull allò que s'ha de publicar o no s'ha de publicar, permet que el poder interfereixi en el flux d'informació. Però tampoc és viable l'opció contrària: si algú pot expressar qualsevol idea, com podem dir allò que està bé o malament, què és interessant i què no ho és?

La solució a aquesta situació passa per entendre que la informació només pot ser avaluada com a digna (o no) dins d'un context determinat. En aquest sentit, distribuir el poder de decisió entre els membres d'un grup d'interès pot ser la manera de fer que la moderació sigui equilibrada. Una pàgina web de notícies de tecnologia, Slashdot, ha proposat un enfocament innovador, tot donant als usuaris més habituals el poder temporal d'editar i moderar les contribucions al web. La pàgina web té una cua de moderació: els nous articles enviats es retenen a un espai en el qual poden ser avaluats pels usuaris. Aquests van adquirint la capacitat de moderar les contribucions en funció de la seva participació, de quant han contribuït en el passat a la pàgina web: articles aprovats, comentaris valorats, la freqüència de les visites, i així successivament.

Aquest tipus de moderació s'ha anomenat "basada en la reputació" o moderació "karma", tenint en compte el concepte oriental del karma ( "els efectes de tots els fets creen, de forma activa, experiències passades, presents i futures, de manera que ens fan responsables de la nostra pròpia vida, i del dolor i l'alegria que portem als altres", segons l'entrada "Karma" a Wikipedia).

En un sistema de moderació com aquest, l'elecció de quins elements d'informació són considerats vàlids per a una comunitat específica es realitza a través dels seus propis usuaris, de forma col·lectiva. Això fa d'aquest sistema una opció interessant per a grups de persones que vulguin saber què pot ser considerat com a informació important per a ells mateixos.


TALLER 1: Moderació Col·lectiva - Karma
Felipe Fonseca i Leo Germani

Objectiu: Reconèixer la fase de moderació col·lectiva com a facilitador dels processos de participació editorial, i elaborar material per a una publicació col·lectiva que descrigui el grup d'assistents.

Grups d'unes 10-15 persones. Uns 90 minuts.

Material: post-its (al menys 10 per persona), fulls grans de paper per fer 2 cartells, retoladors, bolígrafs.

Procés:

1. Introducció. Lectura d'un text breu (pàgina anterior) sobre la moderació col·lectiva. Presentació dels objectius i procediments del taller.

2. Cada persona rep 3 post-its. Es demana als participants que escriguin en cadascun dels papers un petit text sobre ells mateixos. No cal que s'estenguin o que siguin objectius, però remarcarem la diversitat: volem que s'hi descriguin característiques úniques. També se'ls demana que signin els seus post-its amb un sobrenom. Tots els post-its es pengen després a un cartell.
    
3. Preselecció: es permet que tothom llegeixi els post-its. El cartell té altra zona de post-its en blanc, i s'anima als participants a escriure-hi comentaris sobre els textos que s'hi han penjat. Aquells textos que es considerin interessants (per qualsevol motiu personal) es passen a un segon cartell. És important remarcar aquí que tots els participants poden escollir qualsevol post-it excepte els que ells mateixos han escrit. Pot haver debat sobre els textos, però l'objectiu ara és fer una primera selecció dels continguts.

4. En funció de quants dels seus textos hagin estat preseleccionats, els participants guanyen punts de moderació, començant en 3 i, a partir d'aquí, sumant 1 punt per text preseleccionat: algú que no tingui cap text preseleccionat, tindrà 3 punts; qui tingui un text preseleccionat, 4 punts, etc.

5. Al segon cartell, hem marcat línies horitzontals: 3, 2, 1, 0 (de dalt a baix). Tots els post-its es col·loquen a la segona filera (1).

6. Moderació col·lectiva: tothom torna a llegir els textos preseleccionats del segon cartell. S'utilitzaran els punts que s'han guanyat per moderar el contingut: moure qualsevol dels textos una posició (cap a dalt o cap a baix) costa un punt. Es poden escriure més comentaris i debatre sobre els textos. El procés continua fins que es gasten tots els punts de moderació.

7. Per acabar, s'escullen els textos que hagin arribat més amunt. S'escullen tants d'aquests textos com assistents hagin al taller (és a dir, 10 assistents, 10 textos). Si sobren textos amb puntuació similar, s'escolliran aquells que tinguin més comentaris.

8. Aquest procés pot venir seguit d'un debat sobre els beneficis i possibles qüestions plantejades per aquest tipus de moderació.


Notes de la discussió sobre el taller a la llista de correu de MetaReciclagem (pot donar idees per al debat):

Elenara Iabel: Per tant, seguint a Tel Quel, degut a una sèrie de prejudicis, la gent no sap què és capaç de pensar. Actualment, l'individu només existeix a través de codis i llenguatges, existeix només com a ficció, o "és el punt en què convergeixen tots els signes". Hi ha una solució: crear la consciència de que ell / ella també és un productor de signes i, en aquest cas, que es negui a ser escrit. Quan trenca amb allò que es diu sobre ell / ella (i quan crea les seves pròpies versions), l'individu fa efectiva la seva pròpia generació. És una icona de la seva pròpia plataforma: viurà allò que diu, serà l'actor del seu propi personatge.

Elenara Iabel: Punts... Mèrit... No ho sé, no m'agrada...

Felipe Fonseca: En realitat, és més específic. Slashdot, d'alguna manera, funciona. Per a un objectiu específic... Aquests nois han desenvolupat un algoritme que permet cert grau de moderació col·lectiva, que és força oberta. No, no és massa humà, i està molt lluny d'assemblar-se a la mediació col·lectiva que té lloc quan la gent es reuneix i es mira als ulls. Però seria ximple esperar això d'un sistema de gestió de continguts, no?

Marcelo Braz: "Punts" no és una bona paraula, però es podria pensar en "valor", en assignar valor a allò que és significatiu. I succeeix només dins d'aquest cas, de forma temporal. Fora d'aquí, no tindrà cap valor, com una TAZ (zona temporalment autònoma). No sóc partidari d'Slashdot, tot i que crec que el seu algoritme de moderació és interessant. Però diria que està molt lluny de la intel·ligència de selecció i la recerca del coneixement humà. Perquè aquí el contingut de moda també és privilegiat. De fet, com diu el Felipe, sóc més partidari dels sistemes de "mineria" i "lapidació" de la intuïció i la mirada cara a cara.


TALLER 2: Moderació Col·lectiva - Veritat de Grup
Felipe Fonseca i Wanderlynne Selva
    
Procés:

1. Es demana a tothom que escrigui una paraula que pugui representar a tot el grup (hi haurà paraules com col·lectiu, diferència, equip, força...).

2. Es demana als participants que posin els símbols al davant d'ells, al terra, amb les paraules que han escrit.

3. Tothom torna a pensar sobre la paraula que ha escrit i decideix, de nou, quina paraula descriu millor el grup.

4. Es demana que els participants vagin cap a la paraula que més els agradi. Aquells que es moguin, deixen el seu símbol al terra.

5. Llavors passaran coses com per exemple: al participant que va escriure "equip" ara li agrada més "col·lectiu", així que camina cap al mot "col·lectiu".

6. Al final, hi haurà, diguem, 5 persones a "col·lectiu", 2 a "equip", etc. Totes les paraules són "veritat de grup", algunes d'elles són més veritats col·lectives i la reputació d'aquells que les van escriure no es basa en les seves cares, sinó en les seves paraules.

7. Llavors, es poden escriure al cartell les paraules endreçades per popularitat, però cal recordar a la gent que totes elles són veritats. S'explica que els ordinadors fan aquests càlculs de forma automàtica, fins i tot calculant de manera progressiva la reputació d'aquells que escullen les paraules més col·lectives.


TALLER 3: Mandala
Elenara Iabel

Material necessari: un cabdell de llana o corda.

Grup d'al menys 6-8 persones.

La idea és llançar el cabdell fent que la corda s'estrenyi sobre una persona del cercle. S'escull algú a l'atzar, com quan es navega per la Xarxa amb l'únic impuls de voler saber-ne més. Després de llançar el cabdell, s'aguanta l'extrem de la corda i torna a llançar-se el cabdell a la persona escollida dient alguna cosa sobre ell / ella, coses com "te'l llanço a tu perquè el color dels teus ulls m'ha cridat l'atenció", o alguna cosa semblant. El procés segueix i arribarà un moment en què haurà un embolic de cordes que connectaran als participants entre si, un mandala. Després que tothom hagi parlat de si mateix i dels altres, hauran de fer una tasca senzilla, com per exemple tancar una finestra, sense que cap corda se solti. Tots han de reflexionar sobre com fer la tasca sense perjudicar a tota la xarxa. I llavors, han d'escapar-se del mandala, però sense que aquest perdi la seva forma.


TALLER 4: Cafè P2P Mundial

Els textos poden circular per diverses taules i convertir-se en el tema de conversa d'aquestes taules. Passats uns 30 minuts, la gent canvia de taula, mentre que els textos s'hi queden. Un amfitrió rep als nous convidats i explica allò que s'ha parlat abans... Una barreja de cafè mundial i cafè P2P.
Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 EspanyaPàgina: 1
Amb el suport de :
Platoniq

Felipe Fonseca. BCC 2008

Felipe Fonseca (MetaReciclagem). Mercat d'Intercanvi de Coneixements, organitzat per Platoniq. Barcelona, 2008.

MÉS MEDIA: